18 de setembre 2010

angoixa


8 comentaris:

Magda ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit...

La bellesa de les paraules, ens recorda que per estar vius de veritat, cal gaudir aquesta angoixa, romandre en tensió sense conformismes i així aprofitar el millor de la vida ...

Bona nit Zel.

yraya ha dit...

Doncs si que estaves inspirada, és preciós.
Saps? jo també sento això:
SER NO SER, VOLER NO VOLER.

Joana ha dit...

Una mica de música, relax i calma...
Ajuda molt.

Isabel ha dit...

Preciós el contingut i el continent...

Carme ha dit...

Un escrit preciós i la imatge també.

Com podríem viure intensament en la calma i la tranquil·litat? Vols dir que viure no és això?

Edurne ha dit...

La angustia siempre anda por ahí, agazapada, embozada, a cara descubierta.. pero por ahí!

Yo intento mantenerla a raya con el palo de mi indiferencia...

A ver, a ver si se larga con la música a otra parte!

Molts petons!

Magda ha dit...

No gaires, certament. Però això què hi fa? Hi ha una cosa més important. SOM.

Un poema preciós.