18 de setembre 2010

desdebaix


farts de paraules i del joc de les cadires que tots comentem, i mai acabem de deixar...


tips de regalar la veu i la decisió als mateixos encara que facin un canvi de bàndol...


grans, però no pas conformats...

vells, però no pas submisos...

joves, però amb sang i ganes i il·lusions i molt a perdre i poc a guanyar que no sigui un altre futur possible...

somiatruites? potser sí...

alternativa? sempre n'hi ha d'haver...

conseqüents amb allò que reclamem (des de la tranquil·litat dels qui tenim feina encara) però sense voler oblidar que hi ha una situació crítica pels petits treballadors...




no t'agrada? pots fer el que vulguis, vota als mateixos, vota als qui s'han canviat el vestit de mudar per un de més d'estar per casa esperant enganyar i seguir a l'elit dels poderosos aliats dels qui ens han fotut en aquest merder...


conseqüent? arriba el dia que veus que res del que hi ha serveix, encetes un nou camí? vols realment que quelcom es mogui o ja et va bé seguir esgargamellant-te, esgargamellant-nos des de darrera les trinxeres, protegits...


vot útil? massa anys practicant vot útil que ha sigut un suicidi col·lectiu...


no ens deixarem portar per aquells que només atien la lluita i empenyen a la guerra de pobres contra pobres...



no farem res, són pocs, massa pocs, però tot comença sempre en una espurna, i potser aconsegueixen, amb el temps un foc de cert pes...


només són principis, de moment.

demagògia? i què tenim fins ara? de què ens han omplert el cap?


bé, si més no, alguna d'aquestes paraules ens pot servir, atiem els somnis...




anticapitalisme i sobiranisme, alternativa desdebaix


El 29-S tenim una primera cita. Però és molt el que hi ha en joc. Els nostres drets o els seus privilegis. La lluita serà llarga. Necessitem un pla i una perspectiva per obrir una sortida progressista a la crisi i al fracàs del model econòmic actual. Des de Revolta Global - Esquerra Anticapitalista propugnem una mobilització sostinguda en favor d’un pla de mesures d’urgència:
Crear una Banca Pública i emprendre la nacionalització del sector financer sota control social. Nacionalitzar altres dominis estratègics, com ara energia i comunicacions.
Implementar una reforma tributària progressiva i posar fi al frau fiscal.
Protegir els col·lectius més febles: apujant el salari mínim a 1.200 euros, incrementant les pensions, allargant el subsidi d’atur, paralitzant els desnonaments ...
Prohibir els acomiadaments a les empreses que tinguin guanys, instaurar la setmana de 35 hores per afavorir el repartiment del treball, imposar la igualtat salarial entre homes i dones...
Defensar i estendre els serveis públics, rebutjant el copagament i les privatitzacions en els àmbits sanitari i educatiu.
Incrementar la despesa pública, orientant-la cap a la promoció del transport ferroviari, les energies renovables, l’agricultura camperola, la reconversió de la producció industrial sota criteris d’utilitat social i respecte mediambiental ... i abandonant projectes insostenibles i agressius com l’alta velocitat, l’energia nuclear , noves autovies o transvasaments. Constituir un parc públic d’habitatges de lloguer social.
Reduir dràsticament les despeses sumptuàries i els pressupostos militars, començant per la Casa Reial i la retirada immediata de les tropes espanyoles d’Afganistan.
Afavorir la igualtat de drets i lluitar contra les discriminacions per raons ètniques, de creença religiosa o d’orientació sexual. Ni centres d’internament per a estrangers, ni campanyes xenòfobes amb què ens voldrien empènyer a una guerra de pobres contra pobres!

8 comentaris:

Albert B. i R. ha dit...

Amb la de llistes que proposen un canvi en el sistema actual que estan apareixent, ningú es pot quedar a casa. Que cadascú voti aquella que consideri millor, però que voti!

garbi24 ha dit...

hi ha molta feina per fer, haurem de votar als qui tinguin més ganes de treballar

Ferran ha dit...

El dia que ens n'afartem de debò i fotem, tots plegats, un cop de puny a la taula, saltarà tot pels àires. Mentrestant, fem bé de denunciar, denunciar i denunciar... i tocar el que no sona, i tocar, i tocar...

Mireia ha dit...

Jo és que estic tan desil.lusionada...

joanfer ha dit...

El dia que al món s'acabin els somiatruites, s'haurà acabat el somni de tenir un món millor...
Bon post, zel! ;)

Carme ha dit...

Una llista més que jo no coneixia. No, no, decididament això no em puja pas la moral. Reconec les bones intencions, però... jo què sé!

El dia que els somiatruites ens poséssim d'acord les coses podrien començar anar bé.

montse ha dit...

Salut i endavant somiatruites!!!!

Adela ha dit...

doncs això fa bona pinta i des de baix és com s'ha començar a fer una politica anticapitalista sense perdre el nord i ho visitaré a veure què tal.