surto del gimnàs, a veure si recuperem el ritme, i tot i l'hora,
i el sopar, i la feina i el cansament... hi ha una joia al cel que sé que algú ens ha regalat avui, com tants altres dies, que ens apropa a l'infinit, a la meravella, i ens refà els lligams amb la vida...
una força feta del no res invisible que es volatilitza cada dia i en la unió es transmuta...
el raig apunta amunt...qui sap què hi ha allà dalt?
Jo no sé què hi ha allà dalt, però m'agrada mirar-ho des d'aquí baix. Jo, per no saber, no sé ni què hi ha aquí baix, i moltes vegades ni m'agrada mirar-ho. Unes fotos precioses, Zel.
Xulíssimes les fotos!!...per a mi la primera en especial...potser el regal seria tindre un parell de minuts cada dia per a poder mirar el cel amb tranquil.litat :)
Allà dalt hi ha alguna cosa que no sé explicar, però que hi és, n'estic segur. De fet, no sé si és ben bé "allà dalt" o "aquí baix", però alguna cosa...
Callo, que me'n vaig del tema; les fotos, Zel guapa, són molt maques.
Bonic post. El cel és una cosa molt curiosa, amb tots els colors que és capaç d´arreplegar. A mi sovint em fa la impressió de que és d´un altre planeta.
I de les postes com aquesta, un les mira i ja se sent millor. Hipnòtiques i relaxants.
espaterrants els cels! molt boniques les fotos. Allà dalt no sé què hi ha! Jo m'estimo més anar descobrint la infinitud de meravelles acollonants que podem veure des d'aquí i que sovint no en fem cabal, com un simple núvol que t'ha regalat unes imatges fantàstiques.
Precioses fotos, zel. A mi també m'agrada especialment la segona, però la última... la última sembla com si el sol no vulgui aquesta vegada anar-se'n... Bonic post! Petons... ;)
Allà dalt no sé què hi ha, ni m'interessa... Però aquests cels ennuvolats de llum, m'encanten, enlairen l'esperit, el poema, el somnis. Només en gaudeixo sense fer-me ni fer preguntes...
Me les he arxivat, per que la sensació que m'han donat no tinc paraules en aquests moments per bolcar-hi. Vindrà un moment que la pensa dirà i els trenets es posaran en marxa.... Quatre joies especials... Meravelles que no tornen... Quatre instants il·luminats... que als meus ulls subornen. Un pastís de nuvolada... un esclat de joia al ple... encanteri de gnom i fada... Quatre fotos de la Zel. ,,,,,,,,,,, Anton.
21 comentaris:
allà a dalt?
poc oxígen, una distància increible, i uns possibilitats de caure força probables...
millor mirar l'espectacle amb els peus a terra... i disfrutar-lo.
boniques afotos!
Que macos aquests cels, i tant de bo fossin de tardor de veritat!
Jo no sé què hi ha allà dalt, però m'agrada mirar-ho des d'aquí baix. Jo, per no saber, no sé ni què hi ha aquí baix, i moltes vegades ni m'agrada mirar-ho. Unes fotos precioses, Zel.
Xulíssimes les fotos!!...per a mi la primera en especial...potser el regal seria tindre un parell de minuts cada dia per a poder mirar el cel amb tranquil.litat :)
Allà dalt hi ha alguna cosa que no sé explicar, però que hi és, n'estic segur. De fet, no sé si és ben bé "allà dalt" o "aquí baix", però alguna cosa...
Callo, que me'n vaig del tema; les fotos, Zel guapa, són molt maques.
eei.. t'han quedat molt be
xulíssimes!
Bonic post. El cel és una cosa molt curiosa, amb tots els colors que és capaç d´arreplegar. A mi sovint em fa la impressió de que és d´un altre planeta.
I de les postes com aquesta, un les mira i ja se sent millor. Hipnòtiques i relaxants.
Maques les fotografies.
espaterrants els cels! molt boniques les fotos. Allà dalt no sé què hi ha! Jo m'estimo més anar descobrint la infinitud de meravelles acollonants que podem veure des d'aquí i que sovint no en fem cabal, com un simple núvol que t'ha regalat unes imatges fantàstiques.
el que hi ha allà dalt no tinc pressa per veure-ho....
cel rogent pluja o vent
Precioses fotos, zel. A mi també m'agrada especialment la segona, però la última... la última sembla com si el sol no vulgui aquesta vegada anar-se'n...
Bonic post!
Petons... ;)
joanfer.cat
Molt boniques, com la tardor...
Molt maques les fotos, segur que allà a dalt hi ha un artista.
Petons.
allà dalt no ho sé, aquí a baix una poeta amb TDA (H?);)
gràcies per compartir aquestes fotos tan precioses!
Veure aquest cel fa que afrontis el que queda de dia amb més vitalitat!
Sort que tu de tant en tant me'ls poses...
Allà dalt no sé què hi ha, ni m'interessa... Però aquests cels ennuvolats de llum, m'encanten, enlairen l'esperit, el poema, el somnis. Només en gaudeixo sense fer-me ni fer preguntes...
Des del far una abraçada.
onatge
Precioses, Zel!
amb un cel així qui no s'ho pregunta! :) precioses!
Me les he arxivat, per que la sensació que m'han donat no tinc paraules en aquests moments per bolcar-hi. Vindrà un moment que la pensa dirà i els trenets es posaran en marxa....
Quatre joies especials... Meravelles que no tornen...
Quatre instants il·luminats...
que als meus ulls subornen.
Un pastís de nuvolada...
un esclat de joia al ple...
encanteri de gnom i fada...
Quatre fotos de la Zel.
,,,,,,,,,,, Anton.
Acaba l'estiu. Comença l'espectacle. Avui, un altre. Demà, més. Tornarem a veure diàriament el Canigó, després de tanta calitja estiuenca.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada