13 de setembre 2010

cels de tardor

surto del gimnàs, a veure si recuperem el ritme, i tot i l'hora,
i el sopar, i la feina i el cansament...
hi ha una joia al cel que sé que algú ens ha regalat avui,
com tants altres dies, que ens apropa a l'infinit,
a la meravella, i ens refà els lligams amb la vida...

una força feta del no res invisible que es volatilitza cada dia i en la unió es transmuta...
el raig apunta amunt...qui sap què hi ha allà dalt?




21 comentaris:

gatot ha dit...

allà a dalt?

poc oxígen, una distància increible, i uns possibilitats de caure força probables...

millor mirar l'espectacle amb els peus a terra... i disfrutar-lo.

boniques afotos!

Sergi ha dit...

Que macos aquests cels, i tant de bo fossin de tardor de veritat!

Magda ha dit...

Jo no sé què hi ha allà dalt, però m'agrada mirar-ho des d'aquí baix. Jo, per no saber, no sé ni què hi ha aquí baix, i moltes vegades ni m'agrada mirar-ho. Unes fotos precioses, Zel.

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Xulíssimes les fotos!!...per a mi la primera en especial...potser el regal seria tindre un parell de minuts cada dia per a poder mirar el cel amb tranquil.litat :)

Ferran Porta ha dit...

Allà dalt hi ha alguna cosa que no sé explicar, però que hi és, n'estic segur. De fet, no sé si és ben bé "allà dalt" o "aquí baix", però alguna cosa...

Callo, que me'n vaig del tema; les fotos, Zel guapa, són molt maques.

Què t'anava a dir ha dit...

eei.. t'han quedat molt be

kika ha dit...

xulíssimes!

Estranger ha dit...

Bonic post. El cel és una cosa molt curiosa, amb tots els colors que és capaç d´arreplegar. A mi sovint em fa la impressió de que és d´un altre planeta.

I de les postes com aquesta, un les mira i ja se sent millor. Hipnòtiques i relaxants.

Maques les fotografies.

eudald ha dit...

espaterrants els cels! molt boniques les fotos. Allà dalt no sé què hi ha! Jo m'estimo més anar descobrint la infinitud de meravelles acollonants que podem veure des d'aquí i que sovint no en fem cabal, com un simple núvol que t'ha regalat unes imatges fantàstiques.

Garbí24 ha dit...

el que hi ha allà dalt no tinc pressa per veure-ho....
cel rogent pluja o vent

joanfer ha dit...

Precioses fotos, zel. A mi també m'agrada especialment la segona, però la última... la última sembla com si el sol no vulgui aquesta vegada anar-se'n...
Bonic post!
Petons... ;)

joanfer.cat

Joana ha dit...

Molt boniques, com la tardor...

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Molt maques les fotos, segur que allà a dalt hi ha un artista.

Petons.

Montse ha dit...

allà dalt no ho sé, aquí a baix una poeta amb TDA (H?);)

gràcies per compartir aquestes fotos tan precioses!

Jordi ha dit...

Veure aquest cel fa que afrontis el que queda de dia amb més vitalitat!

Jordi Casanovas ha dit...

Sort que tu de tant en tant me'ls poses...

onatge ha dit...

Allà dalt no sé què hi ha, ni m'interessa... Però aquests cels ennuvolats de llum, m'encanten, enlairen l'esperit, el poema, el somnis. Només en gaudeixo sense fer-me ni fer preguntes...

Des del far una abraçada.
onatge

Carme Rosanas ha dit...

Precioses, Zel!

Clidice ha dit...

amb un cel així qui no s'ho pregunta! :) precioses!

rebaixes ha dit...

Me les he arxivat, per que la sensació que m'han donat no tinc paraules en aquests moments per bolcar-hi. Vindrà un moment que la pensa dirà i els trenets es posaran en marxa....
Quatre joies especials... Meravelles que no tornen...
Quatre instants il·luminats...
que als meus ulls subornen.
Un pastís de nuvolada...
un esclat de joia al ple...
encanteri de gnom i fada...
Quatre fotos de la Zel.
,,,,,,,,,,, Anton.

Anònim ha dit...

Acaba l'estiu. Comença l'espectacle. Avui, un altre. Demà, més. Tornarem a veure diàriament el Canigó, després de tanta calitja estiuenca.

Salut!