14 de setembre 2010

com que ja no és un secret...


...ho puc explicar...

gairebé cada dia, i alguns dies dues vegades, pregunto a una companya com es troba...

i què té d'estrany?

doncs res, tret de...

serà mare de bessons, si tot va bé, d'aquí uns sis mesos...

i que té d'estrany?

doncs res, tret que...

ha decidit ser mare, però sola, soltera i sense parella, tot un gest de valentia, més en l'entorn on vivim, de poble no gaire gran...

i que més té d'estrany?

estrany res, sorprenent... diríeu que sembla més aviat molt tradicional, i seria la darrera cosa que els seus companys hauríem pensat que decidís fer, passar per un llarg camí de mil proves, ser receptora d'un donant desconegut i afrontar la maternitat a prop dels quaranta, amb totes les ganes i la il·lusió del món... aquest deu ser un fet cada vegada més habitual, però em sembla que encara no he acabat de deixar sortir tota la il·lusió i tota l'alegria, perquè el primer que li vaig dir va ser.

-sí senyora, amb un parell d'ovaris!

(resulta que li va dir gairebé tothom el mateix, i té moltes ofertes de padrinatge)

i pallassa de mena, em vaig agenollar i li vaig fer una reverència amb totes les de la llei.


hi ha alguna opinió? què us en sembla? ah! avui sabré qui arriba al final del post, perquè segur que hi ha qui em felicita a mi!!! i jo ja no...doncs, això (tot i que si me'ls donessin, me'ls quedo amb molt de gust)

26 comentaris:

Stel ha dit...

Dons si una opció amb ovaris! i és que aquí demostra la valentia i l'amor que pot arribat a donar, decidir fer aquest camí amb les traves que pot trobar però que de segur tindrà mil moments bons que superaran de llarg qualsevol problema!

Felicitats (per ella, no per tu)!

iaiapunkarra ha dit...

I l'aranya, on és?

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Ovaris i poc cap, normalment el que es fa amb els ovaris o els collons no sol ser gaire reflexionat i normalment procliu a estrallar-se, és a dir, que passes de ser un-a estrella a ser un-a estrallat-da.

zel ha dit...

Stel, penso com tu, estic contenta!

Iaia, saps que a Verges hi ha Di-Versiones? jejejejeje

Vitalis,ella s'ho mereix, sap què fa, és ben pensat i compta amb tot el suport dels seus pares! I tots estem contens!

Eli ha dit...

Doncs sí senyora! Moltes Felicitats!
Això és una gran responsabilitat, però celebro que hagis pres aquesta decisió!
Molta sort!
:-D

Lluïsa ha dit...

Una coneguda de tota la vida ha viscut dues vegades l'experiència de ser mare sense parella. Sempre l'he admirat per haver près aquesta decisió.

Eli ha dit...

ja,ja,ja
I si et felicito a tu? Enlloc d'ella, és perquè no he arribat al final del post????
ja,ja,ja

Arare ha dit...

Felicitats, reina mora...
.
.
.
.
... per tenir una amiga amb uyn parell d'ovaris!

malgrat tot, jo penso que és una mica, com t'ho diria? agosarat? no sé...

t'ho diu una que n'ha criat cinc, així que de mi no se'n podria fer massa cas...

Arare ha dit...

uix

uyn= un

Carme ha dit...

Una valenta, tens raó!

La il·lusió i l'amor ho pot tot. Segur que serà una història bonica.

Filadora ha dit...

Me'n alegro moltíssim per la teva amiga!!!
A veure si et fan padrina! :)

Ferran ha dit...

He arribat fins al final, jo; enhorabona, Zel!!! hihi... No, seriosament, un plas plas plas per la teva companya de feina; que si vol ser mare, s'espolsa les possibles pors del damunt i fa el seu camí. Serà una mare excel.lent, és obvi. Per molts anys!!

fanal blau ha dit...

Mecasuml'olla...una dia que faig una parrafada de ca l'ample, va i s'esborra!

De nou i abreviat:

Afortunadament, anem avançant a passes petites, però fins fa no massa anys encara escoltàvem allò de: si una dona sola no podrà...que si els referents masculins...que si patatim...que si patatam...
Comentaris que poden semblar-nos arcaics, però que ben mirat no són massa lluny.

Si ha pres la decisió, ben clar està que seran fills desitjats i estimats.
Jo també em trec el barret!

Et demanava que em facis un favor...

La felicites de part meva?
Per la decisió, pel trajecte, pel que vindrà!

I tu...au...que ja els tens criats!!!

:)

garbi24 ha dit...

no fa ni quinze dies que acaba de parir una coneguda meva que ha fet exactament el mateix...bessonada de mare soltera. Em va dir que estava farta de relacions amb homes amb tant poca implicació i que ella no volia renunciar a ser mare. Amb dos pebrots i negoci propi a les seves espatlles

Jesús M. Tibau ha dit...

suposo que és una barreja de valentia i ser conseqüent amb un mateix, i ser fidel a allò que vol ser.
Felicita-la de part nostra

kika ha dit...

m'ha colpit la frase del garbi: 'farta de relacions amb homes amb tant poca implicació '
que ben dit!
felicitats a la teva amiga, i molta sort i molts ànims!

XeXu ha dit...

Quina decepció, ara resultarà que tothom arriba al final dels posts! Jo que pensava riure una estona per sota el nas veient els que la cagaven de mig a mig... haurem de fer una altra prova un altre dia. Però ben jugat.

Dit això, em sembla una decisió respectable i ho entenc. Hi ha un moment que no es pot esperar més, i ser mare és la il·lusió de moltes dones. La idea original, la meva, la que desitjaria, és tenir-los amb algú a qui estimes. Davant de que avui dia es dóna poc valor a les relacions, o no ens conformem (cosa que, per altra banda, aprovo), força gent arriba a edats tardanes (pel tema en qüestió) sense parella estable. Jo ja vaig dir fa un temps que no prendria aquesta decisió si em trobo en aquesta situació, però potser la meva idea canviaria si fos dona.

Manel ha dit...

Doncs moltes felicitats per a la teva companya. Podrà tirar endavant sense problema, segur!

Albert B. i R. ha dit...

Si ella es veu capaç de fer-ho, endavant! És una decisió valenta. Si una parella ja necessita l'ajut del seu entorn, en el seu cas també serà necessari! Segur que podrà comptar amb ui l'aprecia quan li calgui!

Eva ha dit...

Maretameuaaaaaaa!
Que fort!
Que valenta!
Segur que serà una mare meravellosa, però serà durissim.
Ho dic perque jo tinc una germana bessona (idèntica, sóm univitelines)i la meva mare va tenir una feinadaaaaaaa!!!
Però se'n sortirà, jo també tinc dos fillets, una nena de 4 anys i un nen de 3 mesos.
No paro ni un moment i és una bogeria, però és el millor que m'ha passat en la vida.
Dona-li molts ànims i petons.
L'aventura més gran de la seva vida acava de començar.
XDDDDD

Joana ha dit...

Te un parell d'ovaris en molts aspectes, ha de ser valenta per afrontar soleta això.
Felicitas.

GEMMA ha dit...

Hola! Doncs em sembla molt bé. Salutacions!

montse ha dit...

Amb parella o sense, sempre és una decisió molt important.
Felicitats i Salut per veure créixer la vida.

zel ha dit...

Ostres, gairebé tots heu sigut optimistes i ho heu vist amb els ulls del cor, com ho veiem els qui som prop seu...

Si la veiessiu...està tan, però tan contenta...

Gràcies per arribar al final, és important trencar certs motlles, entendre que un fill desitjat és una petita garanti, si més no compta amb suport de totes bandes!

Punt Petit ha dit...

Molt valenta !!!!!
Però jo també ho faria si calgués , la meva filla que ara en te 21 diu que si cal serà mare soltera a més si no te parella, segur que serà mare, amb parella o sense !!!
I jo crec que son dones valentes , molt valentes.
Tinc una amiga que és mare soltera , però d'un nen adoptat, no us podeu imaginar la de problemes que va tenir per poder ser mare adoptiva !!!!!!!!!

Jordi ha dit...

Felicita a la teva amiga... i als seus ovaris!