22 de setembre 2010

encara és només la feina...(primer balanç de nou curs)

Em sap greu dir-ho, però no cal enganyar ningú. De moment, és feina, i la faig, és clar. Ja hem escollit el nostre nom, el primer projecte, som "la colla dels submarinistes". Imagineu tot el que es pot aprendre començant per aquí?
Però la meva il·lusió i la seva encara no van de la mà. És dur això de deixar un grup amb qui has compartit dos cursos. No tinc idea de com ho viuen d'altres mestres, però si sé com ho visc jo. Tinc una colla nova, i encara no ens coneixem.
Jo prou que voldria que ja hi hagués aquell "feeling", allò que amb els ulls t'entens amb ells. Però encara no. A mi em costa, potser perquè des de sempre he viscut el meu ofici com una experiència de creixement i d'aprenentatge força compartit, de diàleg i de confiança, d'acolliment i de procurar estar amb cadascun com a éssers únics i alhora amb tots com un gran grup que marxa empenyent uns, estirant d'altres, compartint i gaudint ( o patint, però junts es fa millor) les aventures de tots els camins vitals.
I, de moment, són allà, i jo també, però hem de teixir els lligams. Jo els necessito per poder fer disfrutant la feina de la millor manera que sé (que no vol dir que sigui l'encertada, però ho intento).
És tan clar, per nosaltres...sense aquests lligams, aquesta estimació i coneixement que defugi el voler agradar a la mestra, el voler aparentar o fer per quedar bé, per por o obligació, (allò que molts pares diuen, "has de fer el que et digui la mestra"). Si no hi ha lligams d'afecte, i de compromís acceptat, malament rai, sortir de l'escola vol dir quasi sempre oblidar.
I, encara enyoro els que he passat a cicle mitjà, ara ja grandets, però que mai em deixen sense una abraçada... tan de bo ens parlem de cor a cor ben aviat, amb aquest petitons que ara enceten la seva vida a primària...perquè l'esforç d'imposar no és pas allò que millor em surt, la veritat... jo vull que ells vulguin.
a la recerca!
.
.

.
.

8 comentaris:

Assumpta ha dit...

Dona, si tot just acaba de començar el curs!
Segur que ells pensen el mateix i estan esperant teixir també aquests llaços amb la "senyoreta nova" :-)) però tu ja saps que s'acabaran teixint, i que això començarà ben aviat... sempre passa. Quan hi ha el desig que aquesta bona relació existeixi, aquesta bona relació es fa :-)

Arare ha dit...

què t'hi jugues que d'aquí a un meset ho veus amb uns altres ulls? i aprofita't de les abraçades dels de Cicle Mitjà, perquè quan passin a Cicle superior canviaran tant que seran els grans desconeguts... llei de vida, ho sé. Però hi ha un punt on tot canvia. I et preguntes On és aquella innocència, on ha quedat?

garbi24 ha dit...

qüestió de temps, que a les teves mans segur que serà poc

Elvira FR ha dit...

Entec això dels lligams i l'afecte,és començar de nou ...però ja veuràs que te'ls faràs teus de mica en mica....i els submarinistes coneixeran les algues i les peixos i la terra ferma també!

Ull de cuc ha dit...

Dóna temps!!! suposo que tant tu com ells/es, el necessiteu :)

Vicicle ha dit...

Zel, t'imagine un poquet tristota (com diria el Tomàs Molina) El "feeling" vindrà de segur. Mentre, potser el que he escrit sobre els moais, si no ho has llegit ja, puga aconseguir-ne un petit somriure. Ànim.

iruna ha dit...

quin goig trobar mestres que enyoren els alumnes que han tingut i que esperen amb tantes ganes connectar amb els que encara han de conèixer, zel.

amb la motivació que tens, segur que xalareu.

(a xerta, entre el canal i el riu, hi ha un xiringuito on lo pare i el fill -de 12 anys, me sembla- són grans coneixedors del riu i de la seua vida submar... subriuina (no sé com se diu la vida del fons del riu)... me sembla que també vos podria agradar conèixer-los i que vos expliquessen el que ells saben.)

bona nit, zel

Albanta ha dit...

Pensa en quantes "vides" i "personetes" noves tens ara per descobrir... a mi almenys em fa molta il·lusió començar amb alumnes nous!!
I aniran afegint-se a tots els que han passat ja per la teva vida. Enriquidor!!