13 d’octubre 2010

el premi...i a qui el donaria jo...i confessions vàries...

Ara som-hi, el premi de la catosfera proletària (crec que no som com d’altres de nivell que fan gales en persona, pels mitjans, la tele i els diaris, que tenen aparador!)
.
Ho dic amb tot l’amor del món cap a aquestes personasses virtuals que fan companyia tan sovint com poden, que saben el que val un comentari, que de vegades amb unes paraules et salven la vida, aquest més de 200 que un o altre moment et venen a deixar una paraula o un petó, que es preocupen i et noten les tristeses, i s’alegren amb les teves alegries, que saben que poden venir a dir el que creguin sense embuts...
.
I el premi? El premi blog compromès no és qualsevol cosa.
Em fa vergonya, de veritat, podeu somriure per sota el nas (allò, mite-la aquesta, i doncs, perquè es presenta?) Pels que no saben com va, un no es presenta, et presenten...
.
Però jo, em posaria un altre nom. Perquè, el blog fa la persona o la persona fa el blog? Jo sento que no sóc el que hauria de ser una veritable persona compromesa.
.
No vol dir que no ho desitgi, o que no ho procuri, però, a quin nivell?

Autocrítica i confessions:
.
-Hi ha un compromís que no sabeu i sí, he dut a bon port, el compromís amb el meu fill petit (felicitats Bernat, 18 anys estimat del meu cor). Era un compromís que m'havia marcat jo, teixir una nova i bona relació i recuperar el seu benestar emocional després d'un llarg calvari de tres o quatre anys.
Ens n'hem sortit fill meu, amb l'ajut inestimable i el gran compromís del teu germà i el teu pare!
-Sóc i em sento compromesa amb la meva feina, i la faig tan bé com sé i procuro millorar, i em poso reptes. Si l'encerto o no, ja són figues d'un altre paner.
-No estic prou compromesa amb l'activitat que sovint denuncio. Jo prou voldria, i sovint em dic, què se n'ha fet d'aquella mossa que acampava als aiguamolls de l'Empordà i corria pobles fent xerrades antinuclears a gent que ens deuria prendre per bojos?
-No sóc activa políticament, crido, sí, m'enfado, sí, però no "milito" (és que allò de "militar" em sóna malament, però no és excusa)
.
Ja sé que no es pot arribar a tot, però així com el moviment es demostra movent-se, el compromís, creieu que n'hi ha prou amb dir-lo, o mostrar-lo des de darrera una pantalla? Llegeixo blogs, quan començo com aquest curs amb els de primer no tant, són moltes hores de dedicació i preparació de feines, però llegeixo. I hi ha persones que realment mostren un gran i veritable compromís, que admiro.
.
I tant li fa que el compromís sigui amb l'escriure, el llegir i explicar, la parella, la feina, els fills, la ciència, la cultura o els moviments socials...

.
Vaja, podríem anar a l'arrel de tantes coses pensant en els compromisos i com depèn el món de gent compromesa... i quants ho són de veritat des de l'anonimat?
Tot per dir que aquest premi el dedico a totes les grans persones, els grans éssers humans que hi ha lluitant cada dia, des de Berlín a Barcelona, des de darrera un taulell o des d'un d'un diari, des d'una barra de cafè a una classe, des de qui recull les meves deixalles a qui passa hores cuidant malalts, des del qui pateix per fer bé la feina a qui es queda a casa preparant la llar pels seus, des de qui aprèn el català a Helsinki, fins el qui es trenca el cap amb enigmes, de la poetessa que dibuixa a l'home neguitós i patidor que es tapa, des de l'home bo que recorda el fill perdut a la marinera d'estiu, des dels dos que emprenen vida i blog junts a qui ens mostra el gust de les coses, del qui s'enyora del mugró a qui omple una banyera... i no acabaria, ja ho sabeu.
.
Gràcies, però tots en teniu un bocí, és vostre.

24 comentaris:

pere ha dit...

Felicitats, zel!

Elvira FR ha dit...

Au va zel només per tot això que has dit i contat ja et mereixes el premi! Enhorabona! pel premi i per tot allò pel que lluites en el dia a dia que no és poc....

XeXu ha dit...

Doncs apa, retalla'l i el repartim! No, no, jo no em tapo, us convido a fer-ho! Jo també sento que el premi no em pertany, sinó que els veritables 'pensadors' són els que em visiten, he après tantes coses! I de vegades no tenen res a veure amb el que he dit jo, però són igualment valuoses. Tot suma. Devem molt als que ens fan la deferència de seguir-nos post rere post. Però bé, el premi cau a un blog, no a una persona, tot i que la persona que hi ha darrere hi tingui molt a veure, i en el meu blog es reflexiona, en general, no només jo ho faig. I aquí es denuncien coses i es mostra un compromís. El premi és merescut, t'ho ben asseguro. N'hi ha que es mereixerien ser-hi també? És clar, però la gent tria, són ells els que decideixen aquests premis, i si has guanyat (per tercer any consecutiu!!), per alguna cosa serà.

He dit felicitats ja? Em sembla que no: felicitats!

Magda ha dit...

iupiiiiii. Te'l mereixes. FELICITATS

Clidice ha dit...

en tot cas el poble ha parlat :) moltes felicitats.

t'envejo el primer compromís, el d'en Bernat, m'agradaria poder dir el mateix respecte a un Jordi, imagino que estem en camí.

Una abraçada

garbi24 ha dit...

si et fa il·lusió....li farem una queixelada petita...però és del tot teu. T'hi has compromès

Vicicle ha dit...

Ara mateix,
m'abelleix
agrair-te el zel
amb el que res
del que hi és
ho creus del tot fet.
Felicitats, Zel.
I un fort bes.

lolita lagarto ha dit...

MOltes felicitats!

entenc la teva reflexió sobre si és o no compromís el fet de pensar o expressar una cosa i no fer res més per aconseguir aquest objectiu, és cert que són incoherències, però també és cert que hi ha algunes incoherències que són obligades, vull dir que no tot allò en què creiem té una manera clara d'actuació per tal d'aconseguir-ho.
Bé, potser és que em (ens) disculpo d'alguna manca de compromís... pot ser.. la descreença amb el món que ens envolta també ha fet molt mal...

Bé, sigui com sigui mil enhorabones i endavant!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies a tu per existir i per sacsejar-nos de tant en tant, i per emocionar-nos sempre.
Has mencionat una altra cosa molt important d'aquests premis: que un no pot presentar-se, sinó que són els companys i companyes blocaires qui et nominen i qui et voten. I amb un sol vot per persona, tal com ha de ser.

fanal blau ha dit...

Felicitats, zel!
Jo si que penso que ets una dona compromesa i ben compromesa.
Entenc el que expliques; no podem abastar a tot el que voldríem, els dies tenen 24 hores i des de que ens llevem fins l'hora de dormir (que sovint s'allarga) anem enredats aquí i allà. Però, afortunadament, a tot tot, no podem arribar.
Però una actitud o altra, davant la vida i el món que ens ha tocat viure, si suposa un compromís o un altre.
I a mi, la teva manera de comprometre't, m'agrada.
Potser perquè llegint-te, d'una manera o d'una altra, jo també me n'hi sento.

Una abraçada i disfruta'l que te'l mereixes!

Albanta ha dit...

Moltes felicitats Zel!! I gràcies per set com ets...

Mon ha dit...

Moltes felicitats.....t'ho mereixes i com sempre mil petons

McAbeu ha dit...

Moltes felicitats i l'enhorabona pel premi. I, ja ho sabíem, però amb el post d'avui s'ha tornat a demostrar que és més que merescut. Felicitats altra vegada!

barbollaire ha dit...

El més important ja està dit, nina.
Però si algú tenia dubtes de la teva força (tocada de tramuntana?), l'entrada d'avui, aquesta bella declaració de principis, de limitacions, de desitjos i mancances
demostren, encara més, el teu compromís amb la tasca més dura:
viure cada dia.

Gràcies per ser-hi, zel.
Gràcies per tu, Roser

Una capsa de petons dolços
:¬)******

PS. I, òbviament, felicitats pel premi ;¬)

Anònim ha dit...

NOIA ETS PERFECTA PER AQUEST PREMI,SENSA COMPLEXES,ES DIFICIL LLUITAR AMB LA MONOTONIA DIARIA SENSA PERDRE EL ESPRIT DE LLUITA,SI SRA.ES MOLT DIFICIL¡¡¡¡APA AMUNT ELS CORTS I A DISFRUTAR.
JUGANT AMB BCN.

Rita ha dit...

Moltes felicitats, zel!

Anna Tarambana ha dit...

Viure sense compromís no és viure. Costa imaginar una vida desganada, sense objectius. Tu a cada post em fas replantejar moltes coses, sovint després de llegir-te em sento amb prou energia per lluitar, per un país, per una societat, per uns futur. El teu bloc ens ajuda a comprometre'ns. Una abraçada.

Albert B. i R. ha dit...

Moltes felicitats pel premi! Me n'alegro que hagis pogut portar a bon port aquesta relació amb el teu fill. Ja sabem una cosa més de tu! El compromís d'una mare és el primer i alhora, potser, el més complicat de fer complir.
Tampoc és imprescindible militar enlloc per a estar compromès amb alguna cosa. Ja via bloc expliques una sèrie de coses i exposes unes idees que ja et "comprometen", per a dir-ho d'alguna manera, les dónes a conèixer i algú sabrà coses noves gràcies a tu. És impossible, com dius, fer tot el que voldríem! Per això hem d'escollir allò que podem o que creiem que reportarà a un millor resultat.

Missis ha dit...

L'enhorabona Zel. Totalment merescut.

I ja sabem que "compromís" és una paraula que tot sovint fa basarda... així que felicitats de tot cor.

Punt Petit ha dit...

Moltes felcitats Zel !!!!!!!
Quines ganes de plorar després de llegir , perdona es que estic de "baixada", no se si es diu així amb català .
Un petó molt gran,
Anna

El veí de dalt ha dit...

Tu dorms? ;-)
Felicitats!

joanfer ha dit...

Sigui com sigui... te'l mereixies! Moltes felicitats, zel... Petons! ;)

Príncep de les milotxes ha dit...

Tard però et felicite amiga Zel. De tot cor per la teua tasca, bellíssima.

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

D'aquest trosset de xarxa en el que ens moguem, no veig a ningú que se'l tinga més merescut.

Jo de major vull ser com tu!! :)