14 d’octubre 2010

no sembla tardor (i una altra bogeria a classe)

abans de la gloriosa llevantada, ja teníem una bona pila de fruits de tardor, tot i que ara la parada fa més goig, i hem aconseguit gairebé de tot... fruits que segur que molta gent no coneix, i que tenim gràcies a molts pares, i sobretot avis, que visquen els avis per sempre!!!, ja us posaré una foto final...



tornat d'aquests dies de pont (mai millor dit, amb tanta i tanta aigua), repassem els que anem coneixent...
i diuen la seva...
carbassa!
...............figa!
....................avellana!
.................................ametlla!
.............................................cacauet!
.......................................................caqui!
.................................................................poma!
...........................................................................pera!
....................................................................................moniato!
..............................................................................castanya!
........................................................................gínjol!
................................................................raïm!
...................................................magrana!
...................................pistatxo!
...................................................codony!
................................................................oliva!
..........................................................................anou!
...................................................................................aglà!
...........................................................................................pinyons!
.
també tenim lledons, però no goso preguntar...
sí que dic al meu crak de l'altre dia (recordeu el que va veure un moniato en un bou?) jo volia que digués garrofa
.
-va, que en tenim un, que encara no l'hem dit! comença amb ggg...
..................
-amb gaaa...
-GALLINA!
grrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr, em tornaré lila tota jo....

7 comentaris:

pere ha dit...

Em sembla que hauré de passar a veure-us, que vaig escàs de provisions :-)
Petó

Anna Tarambana ha dit...

Genial! Aquests moments, són impagables! D'acord, d'acord... entenc la frustració, però són grans moments! M'has fet pensar en la formadora de Competències Bàsiques que tenim a l'escola: ens va com "prohibir" fer això de "ga..." perquè si no sembla ser que els marquen massa el camí, que no els deixem llibertat i tota la pesca... De veritat, a vegades ens compliquem la vida d'una manera!!!

XeXu ha dit...

D'aquest nano en pots fer un monogràfic, em sembla que ens farem un tip de riure. Vols dir que no t'està torejant el xaval?

iruna ha dit...

:)))

com xales, eh?

montse ha dit...

Hem fas riure molt amb les sortides dels teus nens.

Salut!!!

Joana ha dit...

Noia... ve de gust un passeig per aquest paisatge...
Menjant una figa, una castanya... tan se val.

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

hahahah aquests moments valen un potosí!! Mentre passen se't queda cara de bleda o com és el meu cas, moltes vegades no em puc aguantar i em pixe de riure...els xiquets són massa :)