15 d’octubre 2010

taxar (manquen 3 per arribar a 1000)

Com que s'ha de donar la culpa a algú de tot, sempre acaba rebent el qui ocupa el graó més baix.
Les tertúlies radiofòniques i els cronistes dels diaris (fixa't bé, que solen ser els mateixos), reblen el clau cada dia un xic més. Ara, tot parlant dels famosos "bons" de la generalitat, finalment tots van a parar a una sola frase, estem endeutats, tothom està endeutat, començant per les famílies que han estirat més el braç que la màniga.
I bo que ho diuen, i queden tan amples, així que ep! nosaltres en tenim la culpa. Però la culpa ningú la vol, i una, disfressada de Holmes (recordeu, asseguda a la tassa del vàter), recupera un diari del juny.
I ja sé un xic més clar d'on vénen els mals, i no és conya.
Sé qui té (també) la culpa de tot plegat, llegiu atentament.
Tu et volies comprar una casa, un pis...
El pis valia un ou. Demanaves un crèdit. Tenies una feina, un sou, i una edat justa, treballant sant Pere canta!
Però, i aquí ve la mare dels ous (dos ous)
D'on ve la bogeria? Taxen el pis en dos ous, tot i que en valia poc més d'un.
L'increment pervers té un origen clar. Més del 50% de les taxacions les fan empreses controlades per bancs i caixes d'estalvi.
Les dades aconseguides indiquen que habitualment aquestes taxacions incrementaven el valor real en un 30% mínim.
La qual cosa origina que... la teva hipoteca o préstec s'havia també d'incrementar, perquè el valor que es donava a la casa/pis, era apujat pels mateixos bancs o caixes (els seus subordinats taxadors) Ahhhhhhhhhhhhhh, no ho sabia jo això....
Posa-hi ara posteriors revendes o rehipotecacions per poder pagar i ja saps què passa, ara s'entén millor d'on ve la bombolla oi? Qui va provocar la bombolla? Les inmobiliàries només? Vols dir? Per què collons s'ha d'ajudar la banca que finalment sabem que ha incitat més que ningú a apujar els preus que ara diuen no han pogut cobrar ?
TAXAR v. tr. Assenyalar a una cosa el preu, l'import o el límit que li pertoca; cast. tasar. No emperò que prohòmens ne neguns altres los deien taxar, mas que'l batle e'l lochtinent, doc. a. 1304 (BSAL, vii, 41). Deu esser condempnat en aytant de preu com lo jutge taxarà, Cost. Tort. III, iii, 2. Los jurats e consellers han, de fet, salari taxat per lurs treballs, Eximenis II Reg., c. 61. Cada u es taxava per si mateix la feina
v. tr. [LC] [ECT] [AD] Algú, especialment l’autoritat, fixar el preu de venda (d’una mercaderia), l’import (d’un dret a percebre).

7 comentaris:

onatge ha dit...

Tnes raó en el que dius. On són els tassadors? No n'hi ha cap a la presó, com tampoc bànquer, polític i constructor... I mentre tan ens gastem cada dia 50 milions d'euros en militars..., la casa reial se'ls gasta de la mateixa manera i els càrrecs de confianaça estan on estaven... No em vull estendre. Al final hauré de continuar posant aquell anunci que diu: Canvio guitarra per fusell, estic fart de protestar cantant...


Des del far nit bona.
onatge

Ferran ha dit...

Preguntes, preguntes i més preguntes. El que més ens fot saps què és? que tots ens fem les mateixes preguntes, i tots en tenim les respostes. Això, això és el que fot més ràbia de tota aquesta merda.

garbi24 ha dit...

Ha de fer molta gràcia de veure com el pis que has comprat fa dos anys ara val menys que el valor que tens d'hipoteca....

Joana ha dit...

No saps pas com t'entenc... la "culpa" sempre és del darrer "mico".

montse ha dit...

Sí, tot això passa i nosaltres no hi podem fer res, només pagar i callar. Quan es trencara aquesta corda? potser si estirem tots acabarà trencant-se.

Som-hi, tots a estirar ben fort.

XeXu ha dit...

Pensava que les taxacions dels pisos les feien empreses externes als bancs, però n'hi ha prou amb que hi hagi entesa entre les dues parts com perquè sembli una feina imparcial, però en realitat perjudiqui enormement el comprador.

Striper ha dit...

Jo crec que els politics feien la viista grossa per alguna rao. Nena el menisc es mes lluny de l'entrecuix.