09 de novembre 2010

desfogament necessari ( i ja són 26, per favor, socors)


Acabaré així, ho juro!
:
Ahir, una nova incorporació al grup. I ja són 26!
:
Gairebé diria que ja hi ha totes les variables i combinacions.
Escullo aquest fragment del bucle infinit en el qual m’he trobat enganxada avui... No us estranyi la meva constant demanda, era una prova a veure si seguíem la pauta habitual...i sí, la pauta no falla... Consti que ell era qui empipava a gust a la seva companya a base de cops de peu... Podia haver-me’l endut a “parlar”, però tenim el tema una mica gastat, podia haver-me posat a 100, però és inútil, he decidit fer el seu joc...em sap greu, però m’he cansat primer jo...
:
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...

:
He acabat dient “Calla i estigues quiet!
Ho sento... ja us he dit que ha guanyat ell. A la propera, me’l menjo. O l’esmicolo. O l’esbocino. O... me’n vaig a prendre un cafè i ... Coi, sang d’orxata, em deia la meva mare, aquests tenen sang d’orxata.

15 comentaris:

Edurne ha dit...

Pues nada, te lo comes y listo! Después una manzanilla para la digestión y a ver quién es el próximo!
jejejeje!
;)

Petonets!

Carme Rosanas ha dit...

Je, je, je... has resistit força!

Garbí24 ha dit...

Avui mateix els hi explicava als meus que als meus pares els picava el mestre i que si ningú i posa fre d'aquí un temps els alumnes ho faran amb els mestres. No heu de tornar enrrere, tampoc era bo, però heu de tenir més poder per ensenyar. No poden creixer entre cotons

miquel ha dit...

Aquests diàlegs a les tardes són més freqüents :-)

Violeta ha dit...

Ei, Zel, ja sé que no et serveix de consol, però jo també en tinc 26...i espera.

Pacièeeeeeeeeeeeeeennnciaaaaaa....Iànims, que els necessitem.

fanal blau ha dit...

ja jajajá....

compte amb les indigestions...
tu resisteix, zel!

Ferran Porta ha dit...

Si acabes com la de la foto no et caldrà posar-te ferma: quedaran en estat de xoc només veure't entrar per la porta.

sànset i utnoa ha dit...

si un altre dia surts, no prenguis cafè. Una camamilla!

*Sànset*

Clidice ha dit...

doncs mira, després de llegir-te entenc com és millor que no m'hagi fet mestra, perquè del vetallot que li cardo l'engego a la classe del costat. Ai, no! que això no es pot dir. mmmmmm ah! si, jo si que puc dir-ho, que no sóc mestra! :D

ànims!

Assumpta ha dit...

Bé, trobo que dir "calla i estigues quiet" no és pas res que no es pugui dir... Vull dir que no cal patir-hi tant :-)

Jo ho hagués fet així:

-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Vols seure bé sisplau?
-És que ella ha començat...
-Calla i estigues quiet.

I si quan li has dit així t'ha fet cas ja pots estar contenta :-))

Toy folloso ha dit...

També el pots lleçar per la finestra....

òscar ha dit...

Si és que sempre són elles les que comencen :)

Ara m'has fet recordar que nosaltres (intueixo que algo més granadets) ens va pegar, la temporada en la que explicaven els "catetos", per assenyalar al del costat cada cop que els citaven.

Criatureeeeeeees! :)

lolita lagarto ha dit...

pa i ciència si no vols acabar en demència..:) ànims!

montse ha dit...

Potser si que la estratègia d'aquesta dona fumant-se aquest gran pur, ens aniria bé. Si més no ens calmaria i els deixaria ben distrets.

kweilan ha dit...

Paciència...i no acabis com aquesta!!!