12 de novembre 2010

en tres minuts

surts feta pols, desitjant el sofà i qualsevol cosa que et distregui, i llavors, a mig camí, un ull taronja inmens et crida...mira'm! ,
quan el cel encara és un xic blau
i necessites més que mai serenor
atures el cotxe al voral de la carretera (sense cadira, no fos cas), treus la màquina... el cel ja griseja, però de regal un vol d'ocells a contrallum es dibuixa mentre van a recer... just avui, aquell dia que has dit coses que no volies dir

no han passat ni cinc minuts, i ja saps que aquest és el regal d'avui, el que t'ha ofert la terra... i també saps quina serà la foto de capçalera del blog durant un temps, fins que els ulls s'hagin omplert del sol a la posta en un llarg dia de tardor, després d'una setmana de lluita, quan els principis es trontollen,
quan penses -redimoni, jo plego-
quan ja tens clar que aquest serà el millor moment del dia.




12 comentaris:

Carme ha dit...

És un regal del dia preciós!

Magda ha dit...

Quan menys t'ho esperes ... Això es diu vida. Felicitats

fanal blau ha dit...

Hi ha moments, potser en els més difícils, que la natura ens fa un bon regal per l'assossec.
Petó, zel!

Ferran ha dit...

Uns colors fantàstics per encapçalar l'Ara mateix, i el que calgui.

Amunt, Zel, amunt i que passis molt bon cap de setmana.

Mateo ha dit...

Buenos días, Zel...
Espero que hoy también tengas tu regalo.
Tengo especial predilección por los atardeceres, son especialmente emotivos para mí. Cierto que me abrazan con su melancolía y yo me lleno de ella. Son tristes como una despedida, pero también me llenan de esperanza, me recuerdan que quizás tenga con el nuevo día otra oportunidad para seguir viviendo, para seguir disfrutando de lo que se nos es dado.
Un abrazo y feliz fin de semana.

Susanna ha dit...

Sort que sempre hi ha alguna cosa, per petita que sigui, que ens empeny a continuar. Un post molt sentit!

Petonets!

rebaixes ha dit...

Lo inesperat
no espera...
Cull l'instant
que se'n en va
amb delera...
Et farà bé
sigues sincera.
Pren el flam de foc
i l'inutil·litat crema
Joiosa camina
per la vorera
i que el teu trepig
sigui goig, mai tristesa.
............ Anton.
Me les deixes ? tenen un no sé què que em clama, volen estar amb mi també.

garbi24 ha dit...

Magnífic....de cada dia sempre hi ha un tros de bo

novesflors ha dit...

Aquest fragment del dia ha valgut la pena.

Tanhäuser ha dit...

Quantes vegades rebutgem un regal com aquest, oi?

Oswaldo Aiffil ha dit...

Bello! Momentos Kodak. Un besazo maja!

Ferran ha dit...

Sempre he cregut que aquest món és un regal per ell mateix, la pena la fem quan no volem veure'l, i aquest ocàs del sol, és una meravella, un regal, i ara tenim la sort de dur alguna màquina on deixar el record més a mà, no sols en la memòria.