Foto de decorat amb la cobla pintada en "porexpan". Records. La vida ens ha ferit.
:
Cap a les sis ja feia el sopar. tenia gent a casa i em vaig posar a fer un "plat estrella" per ells, deliciosos espaguettis amb molta ceba caramelitzada, moixernons a dojo, olives negres esbocinades i un punt de tomata feta a part amb herbetes (eneld, estragó, alfàbrega, romaní, orenga i nou moscada). Tot ha de coure suau i lent, (mentre penses), i no es barreja en calent, en fred, un punt de formatge i a gratinar. He de dir que algú es va aixecar de taula i em va fer un petó, o sigui que...
:
La conversa estrella, a qui votaràs? No em vaig poder estar de posar damunt la taula (els espaguettis ja no hi eren) una comparativa entre el programa de CIU i el del PP. Tret del tractament de la llengua i un lleuger matís de país (CIU mai farà un referèndum, i els altres ni se'l plantegen), els enfocaments econòmics i les polítiques fiscals, així com el suport a determinades polítiques d'ocupament i suport a segons quines empreses, són gairebé calcats. Una ideologia molt de dretes, un enfocament ideológic molt liberal, la qual cosa no exclou pactes. I ningú sap qui votarà. Jo sí.
:
Mentre el Barça jugava, jo tenia un piló de fulls de treball dels nens entre mans, i em va venir al cap com era l'escola fa uns anys, i com de desmenjats ens hem tornat en moltes coses, com s'han anat esbocinant fins al no res certs reclams,i com influeix en les persones el tarannà global que vivim. Ens falta alegria compartida, ens falta aquell sentiment que l'escola era un xic nostra. El mateix que falta arreu. I més si pensem en la classe política.
:
I avui, obro el correu i trobo que una meva amiga i companya m'envia fotos. Fotos del 2006. I els records em tornen en forma de riallades i feines comunes, de grup, de colla, que no sé si ara faríem. Aquests anys ens han ferit. Molt més del que em pensava.
:
9 comentaris:
Suposo que la vida té prou armes, punyetera com és, per provocar-nos ferides al llarg dels anys. És qüestió de tenir una bona farmaciola!
a les ferides, punyalades
Admiro la grandesa de la teva cuina, dels teus espaguettis.
Segurament no votarem el mateix ... exercint la nostra llibertat d'opinió.
El més trist és que tots prometen el que no podran complir en aquests moments, falten diners per fer bons pressupostos i falta el que tu dius en parlar de l'escola: alegria compartida, sentiment de que això és de tots, de país.
I està clar que aquests últims anys ens han ferit, molt ... però de vegades això depèn del nostre estat d'ànim.
Bona tarda Zel.
Potser sí la vida ens fereix i la mort ens acaba rematant però estem vives i seguim i això és el que importa, a les escoles i instituts falta alegria i com no ha de ser així? ara amb les lleis a la mà els claustres tindran com a molt el paper de comparsa però conservo esperances i tot plegat ha de girar com les truites ( boníssims espaguetis els teus)
el més important és tirar endavant
Ei, que "monos" que estan de porexpan!
Crec que necessitem gent nova i amb ganes de treballar per catalunya i no per ells mateixos.
Cura't les ferides que encara estàs en guerra......
Publica un comentari a l'entrada