14 de novembre 2010

Relats Conjunts. Estacio Espacial Internacional


No els sobrava res, però van ser capaços d’enginyar-se-les per foragitar d’una vegada els carcamals.
La recollida d’euros es va fer durant un parell d’anys, sense soroll, un boca orella, que tothom controla els twiters i els facebook i totes les xarxes socials, però recollir un simbòlic donatiu per tan bona causa, fou d’allò més senzill.
:
Un sobret irresistible els comunicava que podien acompanyar el senyor de la Bruixa d’Or en el seu passeig espacial. No els calia gaire res, la Companyia s’encarregava de tot.
Convenientment escrit, l’esquer era llaminer.
-Només els escollits pel carisma i la representació nacional- deia en un dels paràgrafs.
:
Cap d’ell va poder resistir la temptació. Caram, una projecció estelar és el màxim que busca un polític. I què millor que una estada a l’espai exterior, ni que fos ancorats en una òrbita fixa?
:
No sabien que era un viatge sense retorn. L’estació presentava desgast i s’esperava fallida, així que seria una de tantes deixalles surant a l’espai. Tampoc sabien que es va suspendre la gravitació artificial i que hi havia poca reserva de menjar concentrat i encapsulat. Ni reserves d'aire suficient per cap temporada llarga. Qui sap, potser encara els quedaria temps per reflexionar...
:

16 comentaris:

garbi24 ha dit...

Llàstima que només és un relat....perquè real, no tens maneres de fer-ho?
LLuny lluny enllà......

Carme ha dit...

Temps de reflexionar dius? Necessitarien segles i encara no haurien començat!

Un relat genial, Roser!

Clint ha dit...

A aquest post li cal una porra per veure a qui convidaves tu a anar a l'espai!

XeXu ha dit...

Collons, el papa m'ha passat a davant, i quan dic el papa no vull dir el que va venir a Barcelona l'altre dia, sinó en Clint! Jo també em preguntava en qui estaves pensant en escriure el relat, lladre. Va, confessa.

McAbeu ha dit...

Molt bo, de veritat.
Suposo que cadascú de nosaltres pensaria en algun que altre candidat a un "premi" com aquest, però tots els que acceptessin el regal convençuts que el mereixen "pel seu carisma i representació nacional" n'han de tenir un lloc reservat, sens dubte. ;-D

zel ha dit...

Xerro? Doncs va, penso en tots els qui surten a primera plana, tots, no sé si en salvaria algun, però en tot cas els "guapos" pujarien tots...hihihi i le mares inseminades que ara volen anul·lar segons quins matrimonis...també, i els espanyolistes, i els ...en fi, callo!

Albert B. i R. ha dit...

Tercer escrit que llegeixo i tercer que acaba amb morts! Què està passant?

Elfreelang ha dit...

Bon relat zel...temps llarg llarg de reflexió....ummmmm bo!

rebaixes ha dit...

Amb el martellet a la ma i picant a l'enclusa...no pares. Algun llibre s'escriurà d'aquest relat, filla... Si jo sabés escriure...
Has pensat que fariem sense ells?
Ja se'n cuidaran d'extrapolar-se... Ara, tots riuen, jo crec que hi ha algú que els fa pessigolles... I ens engalten cada sermó que ni un eremita meditant sobre el més enllà. Vinga, som'hi, tots dins de la càpsula almenys per quatre anys més... i que quedin tranquils que que facin el que facin tenen l'agent d'assegurances que els paga totes les malifetes... Tenen reserves Anton.

Francesc Mompó ha dit...

Ei, quan se n'organitza un altre; que jo també vull participar amb un donatiu.
Salut i Terra (per a ells, no)

kweilan ha dit...

Bon escrit!

barbollaire ha dit...

temptador, molt temptador fer-ho realitat...

Fantàstic, estimada!

Petó

Jordi Casanovas ha dit...

pim pam, tu sempre repartint no fos cas...

Alyebard ha dit...

A més d'un li convindria el passeig i que ens deixessin fer sols.

montse ha dit...

Tinc ganes de veure quina sorpresa ens espera, després d'aquest temps de reflexió.
Bon relat.

pepa guardiola ha dit...

Enginyosa proposta la teua per desfer-se de més de quatre. Bon relat.