Relats Conjunts. Estacio Espacial Internacional

No els sobrava res, però van ser capaços d’enginyar-se-les per foragitar d’una vegada els carcamals.
La recollida d’euros es va fer durant un parell d’anys, sense soroll, un boca orella, que tothom controla els twiters i els facebook i totes les xarxes socials, però recollir un simbòlic donatiu per tan bona causa, fou d’allò més senzill.

:
Un sobret irresistible els comunicava que podien acompanyar el senyor de la Bruixa d’Or en el seu passeig espacial. No els calia gaire res, la Companyia s’encarregava de tot.
Convenientment escrit, l’esquer era llaminer.
-Només els escollits pel carisma i la representació nacional- deia en un dels paràgrafs.

:
Cap d’ell va poder resistir la temptació. Caram, una projecció estelar és el màxim que busca un polític. I què millor que una estada a l’espai exterior, ni que fos ancorats en una òrbita fixa?

:
No sabien que era un viatge sense retorn. L’estació presentava desgast i s’esperava fallida, així que seria una de tantes deixalles surant a l’espai. Tampoc sabien que es va suspendre la gravitació artificial i que hi havia poca reserva de menjar concentrat i encapsulat. Ni reserves d'aire suficient per cap temporada llarga. Qui sap, potser encara els quedaria temps per reflexionar...

: