De vegades a un/a li venen ganes de respondre una nota familiar amb una cosa com aquesta:
Com és que us poso aquesta mena de bajanada?
Què pensaríeu si rebéssiu una resposta com el quadre de dalt?
La resposta és aquí baix.
He rebut aquesta nota.
Em penso que, definitivament, hem perdut el nord.
"X..." (llegiu el nom de la mestra a la qual s'adreça la nota),
Jo, (nom del pare/mare) voldria saber la proporció de nens i nenes que saben llegir a classe (...) voldria saber el nivell que tenen els altres per saber si m'he de preocupar o no (...) Com que jo (...)no puc parlar amb altres mares per comparar(...)
:
La cosa és, que, un no mira l'evolució del propi fill, un el compara, i les xerradetes del "mira, doncs el meu ja suma amb dues xifres", "ai, si la meva es conformés amb això...cada dia vol anar a la biblioteca", "doncs la meva, ja sap totes les taules, que els hi ensenyo jo, eh? que a l'escola ni ganes en tenen", "sí, jo bé ho faria, però és que el meu fa la roda d'instruments i ara toca el violoncel, i hi ha de posar hores", "doncs no et pensis, el meu va a anglès tres dies a la setmana i a més a més juga a futbol"...
:
Coi, passeu estona amb els vostres fills, mireu què saben fer i ajudeu-los, parleu amb ells i jugueu a nines o a escacs, o al parxís o a fer pessigolles, cuineu plegats, expliqueu-li la vostra infantesa i les aventures dels avis, que això sí que fa caliu de família...
Merda d'excel·lència...a quants els van trencar somnis dient que no servien per fer estudis superiors...en tinc una bona prova al meu voltant, i són mestres genials! Sort que no podien estudiar!
5 comentaris:
GENIAL!
Jo vaig jugar molts anys a bàsquet i vaig veure unes quantes batusses a les pistes. Però sorprenentment, la majoria de vegades varen ser iniciades.... per els pares!
El seu fillet havia de ser Michael Jordan com a mínim i ni se'l podia tocar... d'aquí a insultar el nen i el pare, tot en el mateix pack, ja hi anava una dècima de segon i ja la teníem... i a vegades, el fill, plorant a una banda de la pista per la vergonya que li feia passar el pare.
Penso com en J. Guasch:
Genial l'escrit que has fet, Zel.
Només vaig anar una vegada a una plaça amb els meus fills. Les mares "habituals" se'm van tirar al damunt per començar a fer la comparativa. Evidentment no hi vam tornar mai més, vam preferir anar a trepitjar bassals en algun camí de les afores del poble. Aquesta nota la trobo molt significativa. A la falta de criter i de respecte hi podríem afegir la necessitat de "demostrar" que una és 1. una mare que es preocupa, 2. una professional eficient, 3. una clienta exigent. Vaja, una imbècil de cap a peus!
Molt bo Zel!!!!!!!!!!!!
(aplaudiments)
Publica un comentari a l'entrada