07 de novembre 2010

mortadel.la diu escriu (col·laboracions literàries)

-Anna, no diguis res, però em sembla que algú ens segueix...
-Sempre tens por, Maria, ja saps que si la mama ens deixa anar soles a jugar és que no pot passar res.
-Ja ho sé, però tenim una cosa al darrere, t'ho dic de veritat!
-Mira, no hem de tenir por, la mama diu que sempre hi ha un angelet que ens vigila...
-Tu no et giris, però avui no és un angelet, em penso que és un gos...

:
(Col·laboració amb Mortadel·la casolana)

10 comentaris:

fanal blau ha dit...

Boníssim zel!
Si que ho sembla aquesta ombra!
Però bé que hi ha gossos que són com angelets!!! ;)

Petó!

Mortadel.la ha dit...

Caram, Zel, col.laboració magistral!
Quin escrit més dolç!
Saps que no vaig "pillar" quan l'Elfree parlava d'un gos? Ara ho veig. L'ombra que projecten les nenes és clavada.
Gràcies per animar-te, Zel!
És fantàstic...
La meva abraçada!

Garbí24 ha dit...

Mare meva quanta imaginació que hi ha per la xarxa.....Molt bo

Carme Rosanas ha dit...

Boníssim, Zel, divertit i que dolcet i que tendre!

Bon diumenge!

montse ha dit...

Bonic i tendre com dos solets.

Pere ha dit...

La imatge i el text són entranyables, a més estic segur que si no era un àngel, el que les seguia era un gos de "guarda" ...

Bona tarda Zel.

El porquet ha dit...

És el gos que les vigila a elles. L'etern amic infal·lible.

Elfreelang ha dit...

Veus ja ho veia jo que les seguia un gos! molt bé zel!

yraya ha dit...

Molt bo!!! i aquest gos té nom???

lolita lagarto ha dit...

preciós! a vegades les ombres fan més por que la realitat..