-Anna, no diguis res, però em sembla que algú ens segueix...-Sempre tens por, Maria, ja saps que si la mama ens deixa anar soles a jugar és que no pot passar res.
-Ja ho sé, però tenim una cosa al darrere, t'ho dic de veritat!
-Mira, no hem de tenir por, la mama diu que sempre hi ha un angelet que ens vigila...
-Tu no et giris, però avui no és un angelet, em penso que és un gos...
:
(Col·laboració amb Mortadel·la casolana)
10 comentaris:
Boníssim zel!
Si que ho sembla aquesta ombra!
Però bé que hi ha gossos que són com angelets!!! ;)
Petó!
Caram, Zel, col.laboració magistral!
Quin escrit més dolç!
Saps que no vaig "pillar" quan l'Elfree parlava d'un gos? Ara ho veig. L'ombra que projecten les nenes és clavada.
Gràcies per animar-te, Zel!
És fantàstic...
La meva abraçada!
Mare meva quanta imaginació que hi ha per la xarxa.....Molt bo
Boníssim, Zel, divertit i que dolcet i que tendre!
Bon diumenge!
Bonic i tendre com dos solets.
La imatge i el text són entranyables, a més estic segur que si no era un àngel, el que les seguia era un gos de "guarda" ...
Bona tarda Zel.
És el gos que les vigila a elles. L'etern amic infal·lible.
Veus ja ho veia jo que les seguia un gos! molt bé zel!
Molt bo!!! i aquest gos té nom???
preciós! a vegades les ombres fan més por que la realitat..
Publica un comentari a l'entrada