Jo és que no tinc gaire res per treure del banc, però avui és el dia.
Avui és el dia d'anar al banc i treure els teus estalvis, si en tens. Solució inventada per Cantona? No, abans ja es va fer, però hi ha moments que la gent no pot més.
Ni que sigui poc, avui és el dia que un es pot arriscar a fer trontollar una miqueta la força dels cabrons que ens escanyen. Compte però que pot passar com a l'Argentina, i l'estat et pot prohibir treure el que és teu.
Treiem el poc que tenim del banc, a veure què passa. Bé, per provar... Ah! i et diran irresponsable, et culparan del suposat col·lapse i tu seràs qui tindràs la culpa que el director general no cobri el seu sou astronòmic. Pobrets, ells, els sacrificats per tots nosaltres, els qui miren i pateixen pels seus clients...
Com deia un, hem passat del silenci dels silenciats, al silenci dels silenciosos.
Hi ha dues menes de silenciosos, els que no diuen perquè tenen la paella pel mànec i amaguen els moviments d'escacs, i els que no diuen (diguem), per pura impotència i estupefacció...fins on arribaran? -ens preguntem astorats.
Qui vol seguir així?
Tu i jo, persones que mirem estupefactes com munten i desmunten el que els interessa, tenim poc, però si que tenim veu.
I mira, no cal que ens preocupem, les solucions ja les tenen...
-Podem ser el proper col·lectiu militaritzat?
Potser sí, ja ho veus, darrera teu hi ha un piló de persones que faran el recanvi, no ets imprescindible, i a més no els costa gaire res fotre't al carrer. O ja t'han fotut amb la reforma laboral o Estat d'alarma i apa.
Avui és el dia d'anar al banc i treure els teus estalvis, si en tens. Solució inventada per Cantona? No, abans ja es va fer, però hi ha moments que la gent no pot més.
Ni que sigui poc, avui és el dia que un es pot arriscar a fer trontollar una miqueta la força dels cabrons que ens escanyen. Compte però que pot passar com a l'Argentina, i l'estat et pot prohibir treure el que és teu.
Treiem el poc que tenim del banc, a veure què passa. Bé, per provar... Ah! i et diran irresponsable, et culparan del suposat col·lapse i tu seràs qui tindràs la culpa que el director general no cobri el seu sou astronòmic. Pobrets, ells, els sacrificats per tots nosaltres, els qui miren i pateixen pels seus clients...
Com deia un, hem passat del silenci dels silenciats, al silenci dels silenciosos.
Hi ha dues menes de silenciosos, els que no diuen perquè tenen la paella pel mànec i amaguen els moviments d'escacs, i els que no diuen (diguem), per pura impotència i estupefacció...fins on arribaran? -ens preguntem astorats.
Qui vol seguir així?
Tu i jo, persones que mirem estupefactes com munten i desmunten el que els interessa, tenim poc, però si que tenim veu.
I mira, no cal que ens preocupem, les solucions ja les tenen...
-Podem ser el proper col·lectiu militaritzat?
Potser sí, ja ho veus, darrera teu hi ha un piló de persones que faran el recanvi, no ets imprescindible, i a més no els costa gaire res fotre't al carrer. O ja t'han fotut amb la reforma laboral o Estat d'alarma i apa.
5 comentaris:
Zel, jo sí que he tret els diners de La Caixa, ja veurem que passa demà.
Aqui et deixo el que he publicat i un vídeo (és una mica llarg) que m'he trobat. En el meu post hi ha el vídeo que tu fas referència.
http://vivenciesjosep.blogspot.com/
http://www.eoi.es/mediateca/video.php?PHPSESSID=248be24797ccbc8c9b1e63b743d9bdcc&videoid=308
M'agradaria saber però, si el senyor Cantona fa el que predica (i potser sí, eh?). Ell però, precisament, suposo que deu tenir un bon racó guardat dels seus temps de futbolista i de quan era un reclam per a marques comercials.
Tota això ho té amagat al matalàs de casa?...
No crec que s'hagi de buscar el col·lapse del sistema. Desprès què? Segur que en surten perjudicats justos per pecadors.
Segur que hi ha altres vies de lluita tan o més efectives que aquesta.
El que està clar, Zel, és que la unió fa la força i això sembla que ha passat a la història. Almenys en aquest cony de país.
Totalment d'acord amb El porquet. La solució no passa per dinamitar el sistema, sinó per buscar-ne una alternativa.
Segur que aquest fantasma després traurà un llibre i es farà d'or. Però no a costa meva.
El problema es que el tema funciona al reves: només un 20% dels clients d'un banc son estalviadors. La resta, el 80% son deutors. Al banc li interesa o l'interesava fins ahir, la gent que demanana credits, perquè es amb el que fan negoci. A un estalviador li tenen que pagar interesos, encanvi un que tingui un credit o una hipoteca els té que pagà. El banc a la vegada demanava els diners a un altra banc, per exemple d'USA a un 1% i tel deixa a un 7%. T'ha pres un 6%.
Publica un comentari a l'entrada