26 de desembre 2010

què hi ha de nou aquest any? (coses de la vida)

un s'acostuma a tot, per sort... si fins aquest estiu els veia així, gairebé sempre...

ara, aquestes festes, les hem compartit (o no, que hi ha d'altres cases on van) amb elles, la qual cosa vol dir (o no, ja veurem), que la vida va canviant, i fets nous ens porten a nous rituals...
(sniff, ens fem vells)


15 comentaris:

gatot ha dit...

va, tonta... segur que estàs contenta per ells i amb ells!

:)

pensa que tindreu més mans a ajudar i més persones a qui estimar!

petonets.

Joana ha dit...

Bones Festes Zel. Uns quants plats més a taula i més abraçades per a tothom .)
Fa il.lu no?

Garbí24 ha dit...

uns dies amb més gent del normal i uns dies amb menys gent de la normal.....i la vida sigue iguaaaal

Elfreelang ha dit...

I dintre d'uns temps potser també hi haurà quitxalla!

Pere ha dit...

És llei de vida i ha de ser així.
S'afegeixen més membres a les famílies però cal compartir als fills i de vegades ens costa.

Bona nit Zel.

rits ha dit...

va canviant, i ens anem adaptant. I no és bonic l'amor?

jejeje, a casa aquest any ma germana tb ha portat el seu company i per ma mare ha estat tot un xoc. Mai havíem portat cap noviete a casa per Nadal. Però està molt i molt contenta!!!

Carme Rosanas ha dit...

Enhorabona, a tots! Això porta alegria, no?

Ens fem vells, sí i jo encara més que tu... però i què? espero que tot plegat et digui més somriures que mai.

yraya ha dit...

La familia va creciendo, verdad que si???
Un besote Zel

Assumpta ha dit...

Però això és una magnífica notícia!! :-))

Montse ha dit...

I espera, espera... que d'aquí a no res se t'omplirà la casa de canalleta picant el tió i fent el pessebre...

I que no és maco, això, Zel? Jo aquest any no paro de deixar anar llàgrimes a tothora, em faig vella i em torno (més) tontorrona, snif...

Carpe diem, guapa! i feliç Any Nou, si no ens llegim (que ho dubto)

Joana ha dit...

Ho varem fer nosaltres abans....
Ara toca ells, ni que reconec que encara, alguns dies, els trobo a faltar, encara...

Alexandre Xiberta i Martín ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Judit ha dit...

Ostres Zel... quins fills més guapos que tens! :$
Aquest any, després de 9 anys passant part de les festes amb el meu xicot i la seva família... és el primer que passo sola i dol molt. Per mi la seva família també era la meva família, i quan perds a tanta gent de cop...
Per això: gaudeix de la seva companyia, que elles segur que gaudeixen de la vostra :)
M'has fet emocionar :_)

wanderlust ha dit...

fills guapos, novies guapes..., la familía sempre creix!!

Cèlia ha dit...

aix! a mi em passa també!!!!