11 de febrer 2011

consol (seguint la roda de poemes)


Lent el camí de les hores
al rellotge del teu cor,
batec a destemps, colpit per la tristesa
Llargues les hores foscanes,
i encara la boira al matí
contrapunt de la pena,
mantell gris i humit...
posa fre al desig d’hores noves
que jo et duré un cistell de sol
amb un pom de flors roses
de l’ametller florit
.

2 comentaris:

Elfreelang ha dit...

trist, melancòlic i bell zel!

Joana ha dit...

Lletres tristes, però boniques i molt sentides.