frisança

L’instant que perdura en mi

el tinc gravat a les mans,

-records de tacte frisós-

i gravat al cor, per sempre.
.

Solcs i marques de temps que fou

fèrtil,

cabassos de tímides moixaines

ric,

moments de sang que bull

roent,

de petons ferotges

moll,

de llàgrimes perdudes

càlid,

el musical compàs de passes bessones

.
Com vols que hi hagi oblit?

.
(seguint la roda poètica)