13 de maig 2011

blogger caigut?

Aquesta setmana ha caigut el Blogger...
Algunes de les fotos desaparegudes...








Si serveix de consol, no només ha caigut el blogger. He caigut jo, en picat. Més m'estimo no dir res de la meva setmana...


Algú s'anima a venir a donar-me suport moral? La canalla està...està...està insoportable! Després de tants dies de treball i observació, de voltar, sortir, flairar, classificar, fer col·leccions, mirar documentals, fins i tot algun en anglès per això de la motivació, d'haver-nos hidratat amb aloe, de tastar i tornar a recollir mostres, avui una gran majoria semblava que venien de l'hort...amb les butxaques buides.



Què he de fer? He arribat a dir que demanaria la baixa, en un moment de desesperació. Concloc que els importa un rave? Ho deixo estar pel curs que ve? Ploro?


Ah, això sí, quan ha tocat ballar per preparar la festa de final de curs pels pares, hem ballat de tot, del twist al rock, de l'ska a "l'arrapat"...


D'acord, ho he entès, voleu dir que...em dediqui a ballar amb ells i a cada pas, els explico alguna cosa, no?


Snifff, ja se m'han acabat els recursos. En el treball de resum final, he arribat a veure dibuixada una fulla enorme de la qual sortien un matoll d'arrels, valgamdéusenyor...


13 comentaris:

Carme ha dit...

Jo ja les havia vist, ahir crec, però realment ha caigut Blogger, no havia vist mai que passés una cosa així...

I tu, espero que la caiguda només sigui provisional i que remuntis ben aviat. No sé pas què dir-te que tu no sàpigues ja... Ànims, noia!

Una abraçada.

yraya ha dit...

Si que va caure bloguer, ahir no em deixava posar res.
Els nens, alguns estan insuportables, però igual que la gent gran, avui he acabat de les companyes fins al monyo, que ganes de manar a la m. .. m'han donat.
No desesperis ja saps que a hores d'ara del curs estem tots esvalotats.
Espero que con un "sana sanita culito ranita" se te cure el mal de la caida.
Aprofita el cap de setmana i descansa.

Pilar ha dit...

Et serveix si utilitzo el tòpic: "Això acostuma a passar quan s'hi acosta el final de curs?"
Vinga, aixeca't i anem a menjar-nos un gelat...Convido jo.

iruna ha dit...

ànims, que ja és divendres!

una fulla enorme d'on sortien un matoll d'arrels? dona, potser intentava fer un dibuix-síntesi de tot el què havia après :)

(quin patir, això de quedar-mos sense blogger, eh?)

una abraçada, zel

Edurne ha dit...

SOKORRO!
Si te sirve de consuelo, yo estoy igual, igual!
Ayer estuvimos en Atapuerca todo el santo día y ganas no me faltaron de dejar alguno allí mismo a ver si se fosilizaba!
;)

Ánimo, que ya nos queda poco! Sí? A ver si es verdad y llegamos vivas,aunque despeinadas! Jejejeje!

Molts petons, maca!

Filadora ha dit...

Nena! això és la primavera!
però segur que han après més del què et sembla, anirà sortint ja veuràs! ànims amunttttttt!

rits ha dit...

Ànims Zel, ara descansa i segur que recuperaràs energia i trobaràs algun recurs al disc dur que ara s'ha perdut una mica amb l'averia blogger.

Joan Guasch ha dit...

Hi ha un conte oriental que parla d'un rei que era immensament feliç, tot li sortia bé, els seus súbdits estaven contents... però a ell li semblava que això no era normal i això l'intranquil·litzava moltíssim. Llavors va fer venir tots els savis del regne perquè li busquessin una sol·lució i una explicació. Després de pensar-hi molt molt de temps, al final els savis van forjar un anell d'or en el qual hi van gravar. "això, també passarà". Ergo, en aquesta vida tot passa, també les coses dolentes, o sobretot, perquè, al final, el rastre que deixem és només el de les coses bones que hem estat capaços d'aconseguir.

LLuNa ha dit...

Zel, per la gent que s'agafa la feina en serio (com em sembla que fas tu) és MOLT DIFÍCIL. Tinc amics i amigues mestres, i m'ho expliquen cada dia. N'hi ha que van a fer les seves hores i marxen, però n'hi ha que VAN ALLÀ A ENSENYAR. I això és complicadíssim, pels diferents ritmes que hi ha en un mateix grup, per les circumstàncies personals dels nens, per un cúmul de moltes coses. Tot el meu suport a aquells mestres que encara ensenyen, perquè són els que recordes al cap dels anys.
Una abraçada!

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

Ahir a mi em van desaparéixer uns quants comentaris del darrer post!!!

I pel que fa als alumnes... són humans, com nosaltres i, per tant, imperfectes (com nosaltres), i és primavera avançada, ja fa caloreta, estan pensant en altres coses, estan cansats de tot el curs... no s'acabarà el món per això... han aprés molt amb tu i ja continuaran aprenent i, el que és més important, segurament, amb tu han aprés a aprendre quan ho necessiten... Felicitats mestra!

Anònim ha dit...

SEMBLAR SER QUE LA CAIGUDA HA PROVOCAT UN DALTABAIX CONSIDERABLE,I GREUS PROBLEMES A MOLTA GENT,MALGRAT NO SE DE LA TEVA CORDA,ET RECOMANO DONAR UN COP D'ULL A www.hasbarats.blogspot.com, AIXO DE LA BLOGOSFERA,A PART D'ADICTIU COMENÇA A SER PERILLOS.
JUGANT AMB BCN.

Gregori Samsa ha dit...

Plora, noia, plora, però no paris de ballar. Tot el que cau es suceptible d'aixecar-se.

bon cap de setmana