11 de maig 2011

contrast (dies agredolços)




sortir de classe, fer quatre passes, anar al tros de darrera i veure flors conegudes, flors petites humils però màgiques, flors grosses que ens deixen veure les seves interioritats sense lupa...


i unes pinyes que no ho semblen, i les maduixes, i els petits albercocs,

i les oliveres florides...




i la meravellosa flor dels llimoners, i tornar a aquesta petita que ens fa entendre com es disfressa una flor...

i demà haurem de parlar del terratrèmol, i parar les pors, i del Barça i frenar les alegries, i gestionar posant la justa mesura en allò cert i perdurable, i en allò fugisser però preciós, i en allò tràgic i incontrolable...

7 comentaris:

Ventafocs ha dit...

La vida és així, agredolça ... la dolçor ens ajuda a pair la resta. Una abraçada dolça!

garbi24 ha dit...

una de calç i una de sorra...com sempre. Però cada dia hi estem més acostumats, no cal patir

Pais secret ha dit...

Sí, però avui me´n vaig a dormir amb aquestes imatges ( i el tacte i les olors que imagino) i és com si m´haguéssis tapat fins al coll i em desitgessis bona nit.
Gràcies i un petó.

Joan Guasch ha dit...

ni el vinagre és tan dolent ni el sucre tan bó. tot és qüestió de trobar la mesura correcta de cada cosa.

menxu ha dit...

L'important és que, malgrat les desgràcies, siguem capaços d'evadir-nos uns moments en coses boniques.

Una cosa no compensa l'altra, però val més poc que res.

Elfreelang ha dit...

Quedat amb els dolços zel i cop de peu al agre!

Rafel ha dit...

Sense aquestes flors tindríem menys forces per enfrontar-nos als que no ens agrada.