cançó emblemàtica i resposta en temps de flors

Fe no és esperar, -però esperem, sempre esperem...-

fe no és somniar.-però no podem deixar els somnis, els desigs-

Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà. –però la lluita és dura, i sovint solitària-

Fe és un cop de falç, -volem un bon cop de falç, però no sabem qui la prendrà-

fe és donar la mà. –tantes mans esteses que ens han rebutjat, aixafat, silenciat...-

La fe no és viure d'un record passat. –però, sense el record, qui som?-

No esperem el blat –esperem, és clar que esperem el fruit que no arriba-

sense haver sembrat, -hem sembrat, i és clar que molts sembren encara-

no esperem que l'arbre doni fruits sense podar; -més són ells qui ens poden els rebrolls d’esperança, els intents de conquerir les lllibertats-

l'hem de treballar, -quan hom s’adona que qui treballa és qui no té eines...-

l'hem d'anar a regar, -quan hom s’adona que fins i tot amb llàgrimes i sang hem regat-

encara que l'ossada ens faci mal. –i sabent que estem trencats, ferits de mort-

No somniem passats –ens cal somniar en els referents, qui perd els orígens...-

que el vent s'ha emportat. -qui perd els orígens, perd la identitat-

Una flor d'avui es marceix just a l'endemà. –però en servem la imatge en la memòria-

Cal que neixin flors a cada instant. –per somiar que podem renéixer cada dia-

Enterrem la nit, -però mans ben fortes ens sotmeten i ens enfosqueixen-

enterrem la por. –però poders ben foscos ens tenen corpresos-

Apartem els núvols que ens amaguen la claror.-mentre d’altres sembren tempestes-

Hem de veure-hi clar, -és clar que hi veiem clar, i ens titllen de bojos-

el camí és molt llarg –els peus ens sagnen de camins encetats-

i ja no tenim temps d'equivocar-nos. –i just a la fi del camí, d’altres ens prenen el poder de decidir-

Cal anar endavant –bo i sabent que endavant albirem més pèrdues-

sense perdre el pas. -i caminem, ensopegant amb les constants travetes-

Cal regar la terra amb la suor del dur treball. –sabent que és ja un gest de resignació-

Cal que neixin flors a cada instant. –i finalment, tristament, les poques flors ens les trepitgen-