18 de maig 2011

llepòlia

reflex roig als mirallets rodons
dolces cireres rodones roges
llises lluents llepòlies que llepes
belles i vellutades,
sucoses de sang dolça i roja
ensenya’m la llengua, nina
roja, dolça, dolça i roja
ditada sagnant al meu cor de cirera

petit, rodó, efímer...

13 comentaris:

Carles Casanovas ha dit...

Bon dia Zel, peciosa poesía, és la fruita que més m'agrada, tant petita,rodona, efímera...

òscar ha dit...

El gust de menjar-les, espatarrat al sofà mentre vas veient una peli en companyia de la jefa, és igual de plaent que la lectura de l’apunt. Dolç, molt dolç.

Ferran ha dit...

Fam de petites, rodones, efímeres llepòlies...

El porquet ha dit...

Ooooh, no tinc aturador amb les cireres. Me'n puc menjar centenars en un dia!

Pere ha dit...

Hi ha molta sensualitat en aquests versos ... cireres i boques, brillants, dolces i sucoses.

Bon dia Zel

Montse ha dit...

a mi em farien mal!

novesflors ha dit...

Mira que jo sóc contrària a les llepolies però si la llepolia és una cirera... genial!

Elfreelang ha dit...

bones cireres!

Carme ha dit...

És que les cireres són una passada de bones... i per si no m'agradaven prou, els teus versos col·laboren a fer-me'n venir més ganes...

LLuNa ha dit...

Quina ganaa..... i quina pinta que tenen!! Demà en compraré!

Toy folloso ha dit...

Ni una m´en han deixat els mal parits dels estornells.
Em demano una metralladora per l´any que vé....

Joana ha dit...

Bonica poesia, molt "sucosa".
Espero impacient les cireres....

Ventafocs ha dit...

Ummm! Quines ganes de cireres m'han vengut!