reflex roig als mirallets rodonsdolces cireres rodones roges
llises lluents llepòlies que llepes
belles i vellutades,
sucoses de sang dolça i roja
ensenya’m la llengua, nina
roja, dolça, dolça i roja
ditada sagnant al meu cor de cirera
petit, rodó, efímer...
13 comentaris:
Bon dia Zel, peciosa poesía, és la fruita que més m'agrada, tant petita,rodona, efímera...
El gust de menjar-les, espatarrat al sofà mentre vas veient una peli en companyia de la jefa, és igual de plaent que la lectura de l’apunt. Dolç, molt dolç.
Fam de petites, rodones, efímeres llepòlies...
Ooooh, no tinc aturador amb les cireres. Me'n puc menjar centenars en un dia!
Hi ha molta sensualitat en aquests versos ... cireres i boques, brillants, dolces i sucoses.
Bon dia Zel
a mi em farien mal!
Mira que jo sóc contrària a les llepolies però si la llepolia és una cirera... genial!
bones cireres!
És que les cireres són una passada de bones... i per si no m'agradaven prou, els teus versos col·laboren a fer-me'n venir més ganes...
Quina ganaa..... i quina pinta que tenen!! Demà en compraré!
Ni una m´en han deixat els mal parits dels estornells.
Em demano una metralladora per l´any que vé....
Bonica poesia, molt "sucosa".
Espero impacient les cireres....
Ummm! Quines ganes de cireres m'han vengut!
Publica un comentari a l'entrada