ànimes que ploren ferides eternes, plou pena, i en caure ballen les fulles
sublim contrast
somriures que neixenequilibris enmirallats en la dolça quietud
d'un matí sense promeses
petita, amagada, humilcom si no gosés sortir, neix furtiva i valenta
flor d'un dia
(colònies molles)
Xttttt!!!
Collonut treballar amb mestres així...
Ep, jo filmava, però després vaig ballar, eh?
9 comentaris:
Furtiu el blau
meravella a les gotes
infants ballant.
Hi hauria aigua, però d'alegria sembla que n'hi va haver molta més. Moltíssima més.
A les millors colònies en les que vaig estar-hi mai ens va nevar. Jugar a futbol amb el camp nevat és d'aquelles coses que et queden per sempre.
Molt bonic (:
Ballem ballem.
I que mai no ens donin pota.
Neixen somriures
que duren un dia.
Ballen il.lusions
petites per sempre.
Plou i fangeja
i queda l'olor de les colònies a al pell...
Jo hi feia de cuinera a les Colònies i com menjaven aquells vailets :)
records wapa!
Que preciós i divertit el ball! ei i el poema també!
precioses les fotos, el ball molt divertit ... ja queda menys per acabar escola, després se'ls troba a faltar.
Bon cap de setmana
tu si que ets "collonuda"! ;)
Quina entrada més encantadora!
Els petits detalls, la rosada refrescant en les fulles, tan valuoses imatges, com les teus paraules.
Felicitats i salutacions d'un veí de replà. ^_^
Publica un comentari a l'entrada