10 de juny 2011

llàgrimes... i ball (xtttt, secret)

ànimes que ploren ferides eternes,

plou pena, i en caure ballen les fulles

sublim contrast


somriures que neixen

equilibris enmirallats en la dolça quietud

d'un matí sense promeses


petita, amagada, humil

com si no gosés sortir, neix furtiva i valenta

flor d'un dia



(colònies molles)











Xttttt!!!


Collonut treballar amb mestres així...

Ep, jo filmava, però després vaig ballar, eh?

9 comentaris:

Carme ha dit...

Furtiu el blau
meravella a les gotes
infants ballant.

òscar ha dit...

Hi hauria aigua, però d'alegria sembla que n'hi va haver molta més. Moltíssima més.

A les millors colònies en les que vaig estar-hi mai ens va nevar. Jugar a futbol amb el camp nevat és d'aquelles coses que et queden per sempre.

a* ha dit...

Molt bonic (:

Jordi Dorca ha dit...

Ballem ballem.
I que mai no ens donin pota.

Joana ha dit...

Neixen somriures
que duren un dia.
Ballen il.lusions
petites per sempre.
Plou i fangeja
i queda l'olor de les colònies a al pell...
Jo hi feia de cuinera a les Colònies i com menjaven aquells vailets :)
records wapa!

Elfreelang ha dit...

Que preciós i divertit el ball! ei i el poema també!

yraya ha dit...

precioses les fotos, el ball molt divertit ... ja queda menys per acabar escola, després se'ls troba a faltar.
Bon cap de setmana

fanal blau ha dit...

tu si que ets "collonuda"! ;)
Quina entrada més encantadora!

La Meva Perdició ha dit...

Els petits detalls, la rosada refrescant en les fulles, tan valuoses imatges, com les teus paraules.
Felicitats i salutacions d'un veí de replà. ^_^