18 de juliol 2011

colgats


L’ossada malmesa, enterrada, obscurament ignorada


s’estremeix, dolguda.


Tants anys, i encara és en terra de ningú, colgada


no pas sola, però vençuda.


Anys obscurs d’obligats oblits no han malmès l’esperança


dels fills, dels néts.


Càvecs, pales i moltes ungles han sagnat per canviar l’estança


dels perduts, que jeuen sols i freds.


Amb una nova pàtria, potser en un dia de bonança


recolliran amorosament, plorant versets d’amor


l’enyorat perdut, i en llevar la terra


el primer que veuran serà una mà erta, al cel estesa.




(col·laboració pel dia d'avui a Roda Poètica de juliol)

4 comentaris:

Pais secret ha dit...

Punyent i preciós, per no oblidar.

garbi24 ha dit...

entre ells, el meu avi

Jesús M. Tibau ha dit...

pels que no descansen en pau

Anònim ha dit...

COLGATS...SI¡¡¡¡
OBLIDATS,MAI¡¡¡¡¡¡
JUGANT AMB BARCELONA