10 d’agost 2011

Amor interessat...











Hola zel no sé si sóc digne d’entrar a casa teva però...

T’estimo.
T’estimo fins
al moll de l’os.

I m’agrades
encara més
quan la tendresa
s’endureix...

I quan la teva
profunditat se’m
desfà a la boca.

La teva nuesa
diu menja’m,
i et menjo...

Ets irrepetible.
Tu i jo sols,
no ens calen
espectadors.

En una entrega
mútua gaudim
com mai.

Se’n acaba l’amor
quan arribem a l’os...

Et fas breu i
l’entrega és tan
passatgera...

T’enyoro
i t’enyoraré.
Ai... Jabugo!,
m’has deixat
la metàfora
a la
boca...

onatge


3 comentaris:

zel ha dit...

hòstia, onatge, quina preciositat de metàfora, fa envermellir i tot!

Com sempre, les teves paraules són art! Gràcies, moltes gràcies!

zel ha dit...

I per cert, és un honor tenir-te a casa meva! Un honor!

onatge ha dit...

Hola zel les gràcies a tu per conviadr-me a casa teva que per cert m'hi trobo la mar de bé...

Des del far una abraçada.
onatge