Ja volem el pa sencer...

Saps què passa? Que encara que a voltes no ho semble i hi haja qui creu que ho dic de broma, jo sóc molt, però molt tímid. Si hi ha vegades que, fins i tot per moure'm per casa pròpia, m'ho de pensar bona cosa i pegar-li mil voltes abans de decidir-me... Per això, quan m'he posat a veure d'atendre la teua amable invitació de passar-me per ací, no he pogut deixar de sentir-me molt honrat --no ho dubtes--, però també m'ha fet un poquet de vergonya... Així que he pensat que quasi millor si porte unes peladilles (a Alcoi li diguem així a les ametles ensucrades, i tenen fama de ser les millors del món), un parell d'ampolles d'herberet de Mariola, potser també una mica de música --tot, com no, de la terreta. I xarrem una estoneta, si tens temps i et ve de gust, que ja saps que jo sóc dels que els agrada escoltar-te: ara mateix, no se m'acut ningú millor per a seguir buscant les preguntes correctes...

(Felicitacions, zel. I moltes, moltíssimes gràcies, també per obrir-nos la casa i deixar-nos passar. Per cert, també volia pujar aquest video, però es veu que no he sabut fer-ho...)

Vam sentir un món nou. Perquè vull!

Perquè no m'agrada aquest.