Començo a escriure aquest post just quan l’Iniesta acaba de marcar un gol com una casa de pagès al Real Madrid. La meva intenció inicial era dedicar-lo al «Ara Mateix»», elogiar la seva desimboltura, l’agosarement de parlar sempre de tot i de tothom sense embuts. Però... davant d’aquest gol, realment interessen a algú, aquestes complicitats de blocaire mig acomplexada? I és clar que no! I menys en aquest espai! Si fos la Zel, no em caldria rumiar-hi gaire. Cridaria “Uaaauuuuuuuuuuu!” o “Visca el Barça!!!!!!!!!!!!!” o “Som invencibles!”; penjaria una bandera blaugrana al mig del bloc; enviaria en Mourinho a fer penitència a unes illes perdudes al nord de Groenlàndia; i, com a traca final, proclamaria la independència de Catalunya. Com m’agradaria, ésser la Zel!
Foto: Fabiogis50 (Flickr)
5 comentaris:
La zel és la zel, i la Teresa és la Teresa. Ambdues amb encant i personalitat pròpia.
Bonica entrada!
Teresa, gràcies hermosa, ep, a l'apunt de sota tenim línies obertes i ens ho passen de punyetera conya, va, digues la teva allà i menja embotit!
Celebrem-ho amb aquests coets tan xulos!! ;-)))
Acabo de matar un mosquitàs, el deu haver enviat en Mou?
No envieu en Mou a galeres, ni a Groenlàndia, és millor tenir-lo a propet i controlat!
Tenim els millors.
Publica un comentari a l'entrada