rau a la rel. En una perruqueria sento ( massa prop per al meu gust ) com algú amb filla i ja passada de la vintena m'adreça unes paraules desagradables: "Si tu em manessis que fes un treball sobre Catalunya, no te'l faria. Catalunya només és una comunitat autònoma dins d'Espanya, i la seva història depén de la d'Espanya, no en té de particular." Li faig veure que érem un país abans que E ens arravatés per la força els nostres drets ( ho celebrem diumenge 11 de setembre, feu memòria ) i tanca la conversa de patac.
La rel està podrida, ni metxes ni tints la poden dissimular. Mireu l'acudit de Kap a La Vanguàrdia, s'explica solet.
3 comentaris:
EP¡ HE COMES UN ERROR,HE FAT UN COMENTARI D'AQUESTA ENTRADA A LA DE SOTA....
JUGANT....
Ja saps que molts parlen sense tenir coneixement del que estan dient ...
anar a l'arrel de les coses fa por...
perquè llavors emergeix la veritat i l'espècie humana, els individus, ens hem acostumat a construir realitats que emmascarin les veritats absolutes, o la realitat tal com és...
de vegades fa por deixar ser a l'altre... perquè en perdem el control i se'ns escapa...
el problema de molts conflictes humans (entre països, entre grups de persones, entre parelles,...) rau en què si el deixem ser l'altre potser ens fa por enfrontar-nos a nosaltres mateixos i no saber qui som...
potser és això el què els hi passa, que sense l'altre (sense algú a qui controlar, manar, vigilar, sotmetre,...) no saben, no volen, no poden,... SER alguna cosa... per ells mateixos...
i suposo que per això no ens entenen, ni nosaltres a ells,...
(perdoneu no sé si s'entén res del què dic... no parlo només de conflictes entre països, parlo en general, de tot i de res... però és així tal com ho penso...)
petons i bona setmana zel!
Publica un comentari a l'entrada