Una altra sentència contra la llengua catalana

Una altra sentència contra la llengua catalana

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha fet pública una sentència favorable al grupuscle ultradretà espanyolista Convivència Cívica Catalana en contra de l'aplicació de la immersió lingüística. És una sentència més en contra de la llengua catalana dictada per uns tribunals que continuen defensant una idea d'Espanya sinistra, que ens intenta transportar a temps predemocràtics.

Catalunya continua vivint una situació anormal en què la llengua pròpia del país continua patint el setge de les institucions d'un Estat que ni en democràcia ha estat capaç d'assumir que altres pobles tenen altres llengües i que és un empobriment cultural intentar “reduir-los a les lleis i els costums de Castella” com deia l'infame decret de Nova Planta.

Aquella idea que ja venia de lluny, d'anar assimilant els pobles i convertint-los en part de Castella està ben viva en les ments de molts dirigents polítics espanyols, jutges i personatges sinistres més coneguts per la seva activitat política lligada a la ultradreta i la catalanofòbia com el president del Convivència Cívica Catalana, Francisco Caja, que no pas per la seva activitat professional.

La sentència insisteix en el fet que el castellà ha d'estar pel damunt del català a Catalunya, res de nou sota el Sol. Cal dir, que en el passat Caja i la seva camarilla feixista havien presentat demandes contra la immersió lingüística i que unes vegades havien perdut, altres havien guanyat, per tant, és evident que els jutges no tenen una posició clara en aquest assumpte, però Caja i la seva camarilla van presentant demandes i si els toca un jutge amb les seves idees, bingo.

El període democràtic no ha servit de gaire per fer desaparèixer l'esperit uniformador castellà, és més, sembla que com una mala herba brota més fort. I aviat el govern espanyol estarà en mans d'un partit que té un concepte d'Espanya que és el mateix del règim franquista.

Mentre no tinguem un Estat propi haurem de resistir els embats del nacionalisme espanyol contra la llengua i les nostres institucions, i no acatar sentències dictades per l'esperit de Felip V.

El govern català hauria d'actuar en sentit invers, cada sentència contra la llengua catalana hauria de ser resposta amb una disminució de la presència del castellà a l'ensenyament i a l'administració pública.

L'Estat espanyol intenta imposar ara amb sentències allò que règims totalitaris van imposar-nos amb decrets i lleis. La (presumpta) democràcia espanyola hauria d'anar eliminant els tics autoritaris i uniformadors dels règims precedents. Si aquells règims autoritaris van aplicar-se amb delit a la persecució d'una llengua, la democràcia hauria d'haver significat que l'Estat espanyol (en període democràtic) s'hi esforcés en la seva defensa, però ja podem veure que aquesta (presumpta) democràcia espanyola està empeltada dels mateixos tics autoritaris i uniformadors dels règims que la van precedir en el tema lingüístic, i molt especialment en el que fa referència a la llengua catalana.

El Parlament de Catalunya hauria de ser contundent en aquest assumpte, no només deixant clar que no s'acatarà aquesta sentència ni cap altra similar, sinó també condemnant sense ambigüitats qualsevol atac contra la llengua catalana, vingui aquest atac d'organitzacions ultradretanes espanyolistes, de partits polítics espanyols, de tribunals espanyols o vingui d'on vingui.

Se'ls hauria de deixar clar que aquestes accions sigui la sentència del TSJC o del TC són vistes com una agressió amb el mateix esperit repressiu que les lleis franquistes i els decrets borbònics.

A Convivència Cívica Catalana, organització ultradretana creada per defensar els interessos d'una minoria d'espanyols, unes vint famílies aproximadament, que ha fet de l'atac a la immersió lingüística la seva única raó de ser, se li hauria de dir, a ells i als seus associats, que si tan incòmodes estan vivint a Catalunya pel fet que a les escoles la llengua catalana sigui la llengua vehicular de l'ensenyament ningú els impedeix fer les maletes i volar a contrades on la llengua catalana sigui desconeguda. No crec que aquí plori ningú veient-los marxar. El que no és acceptable és que vint famílies inadaptades i amb el coco menjat per Caja i la seva camarilla pretenguin imposar a la resta de la societat catalana el que a ells els doni la gana. Ningú els obliga a viure entre nosaltres si pel que sembla se senten tan incòmodes aquí, però si es queden respectin el que hi ha, vostès han vingut a viure a Catalunya, desconec les raons d'aquesta decisió, són vostès qui han d'integrar-se a la nostra societat, no intentar que els jutges espanyols imposin via sentència allò que règims autoritaris espanyolistes, que han estat la gran epidèmia d'Espanya, han provat de fer: "reduir-nos a les lleis i els costums de Castella". Enlloc d'esperar a veure si algun jutge ens aconsegueix "reduir a les lleis i els costums de Castella", farien millor tota la patuleia de Convivència Cívica Catalana i altres grups lerrouxistes d'anar a viure a Castella, així viurien a la Castella original.