22 d’octubre 2011

“El dia que la democràcia va derrotar ETA” (o dies de reflexió)






























Hi ha opinions que s’han de mesurar abans de dir-les o escriure-les.
No puc explicar ben bé les meves sensacions quan vaig escoltar la notícia. Tampoc vaig entendre (i encara no ho entenc) la virulència de les portades dels diaris dretans (La Razón, ABC, El Mundo, la Gaceta...) ni la insistència barroera en un acte físic i teatral “d’entrega d’armes”, vaja, s’ha de ser molt infantil per imaginar-ho així:

(Perdoneu-me la tonteria d’exemple)

“Entreguem 45 subfusells i 34 pistoles, 256 capses de munició, dues barres de goma2...” i amb tot, algú prenent notes i comparant amb suposades dades si falta o no quelcom, mentre algú espera per entregar-les a algun altre que les vendrà a, diem per exemple l’exèrcit de l’Otan?

O les vendran a les forces de pau que mataran a qui sigui per combatre a algú altre i en diran danys col·laterals...

Però el que més m’indigna és el títol. “La democracia española”. Toma ya! (en castellà)
No calen o sí, els comentaris sobre la democràcia espanyola?

Una democràcia que no fa gaire temps va torturar i matar en detencions qui sap quants suposats o certs etarres o proetarres, i que mantenia sota l’empara de la llei policies si més no tan violents com els terroristes.

Una democràcia que té a la presó l’Otegi i tants altres per delictes d’opinió, de suport o de suposada pertinença a...

On són aquestes víctimes? Vaja, no entenc que cap violència sigui justificable, però si poséssim sobre un paper totes les víctimes des de...ah, no, perdoneu, només són víctimes segons qui!!!

I que no ens parlin de bandes armades. No. A qualsevol de la meva edat els podeu preguntar quantes bandes armades coneixem.


Una democràcia que jutja persones que van ser al Parlament Català per impedir l’entrada dels parlamentaris, amb una ràbia i virulència digna d’altres èpoques, en aquells tribunals de “lo social” Una democràcia que ens impugna l’ús de la llengua, que ens retalla llibertats via Estatut. Una democràcia que no ho és per naixença, hereva del dictador, monarquia imposada.

Que no, que no ens representen. Mireu on som, amb aquestes democràcies de pa sucat amb oli. ETA ha anat molt bé per segons qui. Sempre. Ha tapat d’altres conflictes. I ara es tracta de saber qui juga millor aquesta carta.

7 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Exactament.
És hereva de

XeXu ha dit...

Bravo. Per un dia estem d'acord. També he escrit en el mateix sentit. ETA diu que deixa les armes i els ultradretans no s'ho creuen. És clar, és una putada per ells, era el número 1 del seu programa electoral! Què faran ara?

També d'acord amb que només són víctimes segons qui. Una banda terrorista és condemnable, no s'hauria de permetre. Però llavors per què permetem que el govern, que és qui més terror sembra, foti el que li rota. No, no. O tots moros, o tots cristians.

Quina ràbia de portades...

Toy folloso ha dit...

(És teatre això d´ETA; per donar un cop de ma als abertzales demócrates)
Que intentin il.legalitzar Bildu, però....

Carme ha dit...

Sí, sí, es tracta de saber qui juga millor aquesta carta, qui en teu més profit.

Ja veurem fins a on sóc capaços de jugar-les...

pons007 ha dit...

em sembla que trobaràs curiós aquest article:
http://politikon.es/materiasgrises/2011/10/21/el-final-de-eta-y-los-alaridos-de-la-derecha/

indiketa ha dit...

felicitats per el teu blog,

us convidem a coneixer i participar en el nostre blog, que potser per proximitat us pot interesar

http://indiketa-figueres.blogspot.com/

fins aviat!!

Ferran ha dit...

Vaig veure aquestes portades, a internet gràcies, i encara estic buscant els meus ulls, que van sortir disparats de l'òrbita. Mare meu!