17 d’octubre 2011

preparant, pensant, reaprenent...



no he caminat per cap desert cert,

el meu desert no és estèril, no,

encara és prou fèrtil, i l'adoben

sovint, unes certeses amoroses

de qui em coneix i conec

ens acceptem així, com som...

fins fa poc encara una tènue rosada

ens mullava la llengua al matí

ara són arenes soltes que amenacen

d'engolir-nos, però, bo i baixant

no deixem de somiar




encara esperem que, si de cas un dia

arribem al rocam,

trobarem la font de l'eterna esperança

i qui sap,

potser un horitzó de mar i cel

unes petxines i uns xiprers

que ens retornin a casa


de moment, ens hem tret les sabates

i esperem...


(preparem Dalí amb els nens, i m'he mirat la meitat de la seva obra, sorpresa!)

7 comentaris:

El porquet ha dit...

Doncs jo crec que el mestre empordanès no faria pas cap lleig a aquestes boniques paraules!

Mortadel·la ha dit...

M'agrada la idea d'apropar Dalí als nens.
Em fas enveja, Zel.
Hi ha vídeos molt bons sobre el personatge de Dalí. No sé si ho tens permés a l'aula de posar-ne algun...

Pere ha dit...

Que vols que et digui jo de Dali? ... Però el que si et dire és que m'han agradat molt els teus versos, estan plens d'esperança i això costa molt.
Esperar en aquest paisatge tan nostre ... tornar a casa de nou pot tenir molts significats.

Bona tarda Zel.

Henry The VIII ha dit...

SuperZel,

La poesia és maca. Dóna esperança com diu el Pere (més tenint en compte que avui és dilluns i uf, de vegades costa).

Enhorabona pel premi, bandida.

Gregori Samsa ha dit...

Qui sap què ens espera més enllà del rocam?
L'únic cert és que no podem deixar que la sorra se'ns empassi.

salutacions cordials i surrealistes

Pais secret ha dit...

Seria bo que obríssim una mica més l´angle visual i no ens quedéssim només amb el Dalí de les xarlotades i l´Avida Dollars. Dalí-home i Dalí artista, sobretot escriptor, és interesantíssim de conèixer.
Segur, Zel, que tu sabràs transmetre-ho als teus reis de la millor manera.

novesflors ha dit...

No hi ha certeses en cap desert, qualsevol camí està bastit d'incerteses però seguim caminant. M'afig al que diu País secret.