i encara la boira, amagant allò indigne als ulls innocents
cercant la bellesa en un miratge de matí fred
mentre s'aixeca el dia i ens torna tots els colors
bellesa enganyosa quan aguaites de lluny
el poble petit que acull encara somnis càlids
entre flassades toves i matalassos vells
el camí no l'ha solcat el ramat, encara...
d'aquí poc, sortiran al camp que ha deixat marcir
la darrera collita, per no perdre tant
dormen els amos amb un son d'esglai
amb la porta tancada al correu que amenaça
ja ni surten a veure eixir el sol, entre les boires, eternes.
10 comentaris:
Quina preciositat de fotos, Zel... maquíssimes.
És preciós, tot plegat.
Vaig i vinc endinsant-me en aquestes fotos ja fa tres dies.I sense el teu permís me les he guardat.
m'encanten les fotos, però destacaria els mots, són una passada.
Estic amb en Oltra totalment, continua aixis poeta de l'Empordà!
El Montgrí fantasmagòric fa posar la pell de gallina...
Quines fotos més poètiques! Un privilegi que ens les ofereixis.
Aquest paisatge emboirat de paraules, ens crida a fer quelcom.
Això no és boira. És boirina, exagerada.
Les fotos són magnífiques.
M'enduc un vers del teu poema per confegir-ne un altre, tot jugant amb en Tibau, al seu darrer joc
Gràcies, Zel, me'l deixes oi?
Tot per tu, Carme!
Publica un comentari a l'entrada