15 de gener 2012

encara la boira, (no pas la del meu cervell)






i encara la boira, amagant allò indigne als ulls innocents

cercant la bellesa en un miratge de matí fred

mentre s'aixeca el dia i ens torna tots els colors

bellesa enganyosa quan aguaites de lluny

el poble petit que acull encara somnis càlids

entre flassades toves i matalassos vells




el camí no l'ha solcat el ramat, encara...

d'aquí poc, sortiran al camp que ha deixat marcir

la darrera collita, per no perdre tant

dormen els amos amb un son d'esglai

amb la porta tancada al correu que amenaça

ja ni surten a veure eixir el sol, entre les boires, eternes.

10 comentaris:

Assumpta ha dit...

Quina preciositat de fotos, Zel... maquíssimes.

PS ha dit...

És preciós, tot plegat.
Vaig i vinc endinsant-me en aquestes fotos ja fa tres dies.I sense el teu permís me les he guardat.

Jordi Oltra ha dit...

m'encanten les fotos, però destacaria els mots, són una passada.

Carles Casanovas ha dit...

Estic amb en Oltra totalment, continua aixis poeta de l'Empordà!

El porquet ha dit...

El Montgrí fantasmagòric fa posar la pell de gallina...

Carles ha dit...

Quines fotos més poètiques! Un privilegi que ens les ofereixis.

montse ha dit...

Aquest paisatge emboirat de paraules, ens crida a fer quelcom.

el paseante ha dit...

Això no és boira. És boirina, exagerada.

Les fotos són magnífiques.

Carme Rosanas ha dit...

M'enduc un vers del teu poema per confegir-ne un altre, tot jugant amb en Tibau, al seu darrer joc

Gràcies, Zel, me'l deixes oi?

zel ha dit...

Tot per tu, Carme!