25 de febrer 2012

com més els conec...

Jo no podia ni sentir a parlar de gossos, de petita m'aterrien (des que un em va voler estirar el paquet de carn picada que la mare m'havia fet anar a comprar). De gran, em seguien fent respecte, fins que vaig venir a viure a poble. Els gossos aquí són com coneguts de tota la vida. Em van regalar una gossa preciosa, però no tinc espai i va anar a la granja, compartin espai i terreny amb els porcs, l'hort i els fruiters.


Els meus fills en canvi, adoren els gossos. I ara, per reblar el clau, en tinc un a casa. Vaja, viu a dalt de tot i a fora la terrasseta. I és del meu fill petit, que l'ha ensinistrat millor que no pas jo he sabut fer amb ells, en segons què, és clar. Em petoneja, em llepa, i no m'agredeix. Està sanament content quan em veu i això que jo no l'enganyo amb menjar.


I doncs, a què ve tanta bajanada? Em podeu dir amb raó, que què coi parlo de gossos. És que ahir vaig sentir allò de l'adjunt del cap de la Diputació i les despeses "estranyes", de cap a 500.000 euros en els darrers quatre anys. Factures que no troben explicació, com sempre, estudis, serveis que s'autocontractaven a l'empresa de l'amic Matas. (Uix ara que hi caic, Millet, Montull, Matas...tots comencen amb M...d'això...bufff)


A això que anava, que, com més els conec, més m'estimo el meu gos. Com deia la cançó.

6 comentaris:

Ferran ha dit...

M de... "mangar"? Serà poc normativa, la paraula, però no em diràs que no és gràfica!

Joana ha dit...

L'arribaràs a estimar.
Jo no he estat mai de tenir gos, però vaig cedir i l'hem estimat molt.
A finals d'any el varem haver de sacrificar i creu que encara l'enyorem.

Gerònima ha dit...

Els Pets sempre tenen la raó!
:)

Dafne ha dit...

M'agradaria poder parlar sense por dels gossos, sempre m'han fet respecte. però el dia 4 de juny la meva filla, amb gairebé 4 anys, va patir l'atac d'un dogo francès, gairebé la mata, Avui patim les seqüeles, les pors, l'angoixa d'anar pel carrer i trobar un gos a l'altra vorera. Era el gos d'un amic nostre, mai havia mostrat cap actitud agressiva, fins que un dia... sortosament avui ho podeu contar, però el que hi ha al darrere és molt dur, sobretot per la petita Jana que no entén que no tots els gossos són cop el Bach!!!

Dafne ha dit...

Sé que les teves paraules anaven en segones de canvi, però el sol fet de llegir "GOS", tot el meu món s'emboira, i per això he comentat literalment.
Gràcies per les teves paraules a casa meva.
Petons!!!

enfoques ha dit...

Hola Zel "manen les paraules" llegir-te m'és tot un plaer, mai deixis de contar-nos coses, plenes de VIDA !!
I d’en XEXU faig meva la seva frase ((Segurament tinc més dies dolents que bons, però els blogs em distreuen, passo una estona en vides alienes i miro d'oblidar les meves cabòries))
¡¡ deixem-nos abraçar per els núvols flonjos de cel !! Josep