acudit fàcil amb Mon----toro

Dic jo, perquè no es retalla el pennis?
Tantes embestides de torero... n'estem fins als collons/ovaris...
Mas! Què esperes? No ens han donat prou pel sac? Planta't, cony!

com més els conec...

Jo no podia ni sentir a parlar de gossos, de petita m'aterrien (des que un em va voler estirar el paquet de carn picada que la mare m'havia fet anar a comprar). De gran, em seguien fent respecte, fins que vaig venir a viure a poble. Els gossos aquí són com coneguts de tota la vida. Em van regalar una gossa preciosa, però no tinc espai i va anar a la granja, compartin espai i terreny amb els porcs, l'hort i els fruiters.

Els meus fills en canvi, adoren els gossos. I ara, per reblar el clau, en tinc un a casa. Vaja, viu a dalt de tot i a fora la terrasseta. I és del meu fill petit, que l'ha ensinistrat millor que no pas jo he sabut fer amb ells, en segons què, és clar. Em petoneja, em llepa, i no m'agredeix. Està sanament content quan em veu i això que jo no l'enganyo amb menjar.

I doncs, a què ve tanta bajanada? Em podeu dir amb raó, que què coi parlo de gossos. És que ahir vaig sentir allò de l'adjunt del cap de la Diputació i les despeses "estranyes", de cap a 500.000 euros en els darrers quatre anys. Factures que no troben explicació, com sempre, estudis, serveis que s'autocontractaven a l'empresa de l'amic Matas. (Uix ara que hi caic, Millet, Montull, Matas...tots comencen amb M...d'això...bufff)

A això que anava, que, com més els conec, més m'estimo el meu gos. Com deia la cançó.

que viva Méjico!

què s'ha de dir? sort que no l'han convidat els taurins, que aquest, per un vot, es fot al cap la montera...
els mexicans sí que són benvinguts? està fent tasques d'integració? ara sí que hi cabem tots? només de veure les animalades que es poden fer per un ministeri em moro de fàstic.
no fan res més qu el'idiota en els moments més durs dels darrers 20 anys... però, què vols, de fet a ells tan se'ls en fot, per ells no canviarà res...
amb quina cara mires els pobres, Duran?

conte a la platja

La mare, embarassada i preciosa, amanyaga el fill que serà el gran, mentre l'abriga amb una tovallola. El nen deu tenir uns 5 o 6 anyets, és bufó i es veu tranquil.

La mare l'abraça i el nen li demana que li expliqui un conte.

La mare comença i jo, de fet, m'esforço per escoltar i entendre, quan m'adono que li està explicant la Caputxeta Vermella. Vaja, un clàssic, així que gairebé desconnecto, fins que...

-Mira, Caputxeta, tu vas per aquest camí i jo per l'altre -li diu el llop, però l'enganya, li diu que passi pel camí més llarg...

-i no té això del papa, el gepeesse?

-........no, Ferran, això era fa molt temps! Doncs és clar, el llop arriba primer a ca l'àvia i entra sense que ella...

-i no tenia l'alarma posada?

-........no, és que era fa moooooooooooolts anys, Ferran, no hi havia alarmes!

-que burros mama!

-........doncs, això que l'àvia s'amaga a l'armari i el llop es posa la camisa de dormir de l'àvia i el gorro i es tapa fins...

-l'àvia portava un gorro per dormir?

-Sí! abans en duien! I arriba la Caputxeta i li diu, àvia, quina veu tan ronca que tens!

-No pot ser que no vegi que és un llop, i a més un llop no es posa al llit, un gos potser sí!

La mama ha quedat tan cansada que ha acabat cridant el pare que acabés d'explicar-li el conte!

Per què? (En aquest cas va d'una altra cosa)

PREGUNTA: PER QUÈ EL POLLASTRE VA CREUAR LA CARRETERA?


RESPOSTES:

MESTRE DE PRIMARIA: Perquè volia anar a l’altre costat.

PROFESSOR DE SECUNDÀRIA: Encara que us ho expliqui, amb el baixíssim nivell que teniu venint de Primària, no ho entendreu.

PROFESSOR DE FACULTAT: Per saber perquè el pollastre va creuar la carretera (tema que s’inclourà al parcial de demà) llegiu els apunts de la pàgina 2 a la 3.050.

JOSÉ MOURINHO: Per què? Jo no ho sé, digui’m vostès per què. Sempre són els meus pollastres els que diuen que creuen la carretera. Per què? Per què? Cada vegada passa igual, el cert és que sempre em quedo amb 10 pollastres. Per què? Per què?

PEP GUARDIOLA: En aquest país petit, el pollastre és el puto amo, el puto jefe, i pot creuar tots els límits. Fora de la carretera, parlarà la pilota.

JOSÉ MARI AZNAR: Miri, el pollastre mai va creuar la carretera, repeteixo, mai la va creuar. I en tot cas, si ho haguera fet, cosa gairebé impossible, però si fos així, anava en una missió humanitària.

ARTUR MAS: Per principis, per l’alegria que suposa el fet de poder expressar amb llibertat les pròpies conviccions, els pollastres són lliures de travessar sense límit de velocitat, nosaltres no hem enganyat mai ningú. Vam prometre que hi hauria via lliure pels pollastres i hem complert la promesa.

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL: Cal processar tots els pollastres que han creuat la carretera per principi, donada la seva pressumpta relació amb ETA.

ESPERANZA AGUIRRE: A la nostra comunitat els pollastres del país tenen el pas lliure com mana la Constitució, i a més no paguen peatges.

TOMÀS RONCERO: Jo us ho diré sense cap dubte. No només va creuar la carretera perquè tenia les plomes de color blaugrana, sinó que també tenia els àrbitres mirant a l’altra banda, Villarato! A més el Barça els esperava a l’altre costat amb un sac de farinada pagada per la UEFA.

JOSÉ LUÍS RODRÍGUEZ ZAPATERO: Els pollastres espanyols són els més ben preparats, els més forts i els més capaços per creuar carreteres.

MOISÈS: I Déu va baixar del paradís i li va dir al pollastre: “creua la carretera” I el pollastre ho va fer. I Déu va veure que allò era bo.

SIGMUND FREUD: El fet que et preocupi perquè el pollastre va creuar la carretera posa en evidència el teu fort sentiment d’inseguretat sexual latent.

KARL MARX: Era històricamente inevitable.

PLATÓ: Pel seu bé. A l’altre costat de la carretera hi ha la veritat.

ARISTÒTIL: És intrínsec a la naturalesa del pollastre el fet de creuar carreteres.

BILL GATES: Justament ara acabem el nou programa “Office Pollastre 2011” que a més d’això permetrà covar ous, arxivar moviments importants de pollastres...

Necessitem humor, no us sembla? Així que he recuperat un d'aquells mails vells que tenia guardats i l'he posat un xic al dia. Espero promoure alguna rialla!

pxrt

jo jugo...
potser no sé a què jugo, però, a mi, no se m'escapa un joc...
.
i posats a dir no a l'abducció pixeliana, (m'he pix at de riure), he pix art itzat alguna imatge...

un pixegot per qui endevini què són les imatges...

mira què m'ha vingut al cap...

Aviso, és un anada d'olla... Sembla estrany que, tot i que "la tècnica avança que és una barbaritat", els homes encara hàgiu de fer aquest posat i pixar drets... i encara portar de manera ben evident i cridanera, una obertura als pantalons, la coneguda bragueta, que no ha evolucionat gairebé gens en els darrers decenis...hihihi, tan còmode que és asseure's reposadament i no haver d'aguantar res, tret del llibre, si convé... us animo a fer-ne un costum, per evitar tanta esquitxada inútil...

Calla, potser del que es tracta és de seguir mostrant l'estatuts del masclisme ancestral. A mi, el que em fa riure és la sacsejada final, que vista de darrera és ben divertida...

No em feu cas, tinc el dia tonto...

.