només ens queda la lluita
en el seu darrer sentit
per reconquerir la llibertat
entrant en un estat policial, altra vegada,
ja se sap, la dreta només té dos déus,
el poder al preu que sigui, i els diners
a la salut dels altres.
un altre camí cap a Ítaca
és la darrera esperança
en el seu darrer sentit
per reconquerir la llibertat
entrant en un estat policial, altra vegada,
ja se sap, la dreta només té dos déus,
el poder al preu que sigui, i els diners
a la salut dels altres.
un altre camí cap a Ítaca
és la darrera esperança
6 comentaris:
gladiadors, zel?
per favor, tu que ets mestra, no hi ha cap altra manera de fer la vida més vivible?
estic totalment d'acord amb tu, pareix mentida.....això si, tenim el que mereixem!!!!
sara prestiti
Sembla un etern retorn del que no ens podem lliurar... Haurem de seguir en peu de guerra, sigui com sigui. Ens toca, novament, ressistir sigui com sigui. I ho farem! Tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, però tornarem a véncer...
48 hores amb les energies baixes, necessito que algú em digui que ens en sortirem :(
...doncs sí...tot i que en això dretes i esquerres es donen la ma...el d'interior d'allà encara és el antic...
Mai és la darrera esperança, després d'aquest turó hi ha una altra vall ... i un altre turó, és clar. Ànims, crèiem que els valencians s'aconformaven i no, s'han rebel·lat :)
Publica un comentari a l'entrada