21 de febrer 2012

indignació global, som-hi, a lluitar!

Per circumstàncies de la vida, he pogut escoltar la ràdio i ahir veure un xic de les greus animalades de la policia amb els estudiants.


Amables i encara innocents persones, diuen que això que tenim és democràcia.


Honestament, crec que no. Estem sotmesos a unes quantes dictadures, les dels famosos especuladors que ens aculen contra el no res i ens omplen de por i creuen que callarem, la dels polítics que innocentment votem perquè ens els creiem (alguns) i després pacten fins i tot amb el diable, i la nostra pròpia innocència que ens fa creure que sí, que això que vivim és una democràcia. Perdoneu, però això és "el timo de la estampita". Ara la polícia exerxeix més violència que mai, sense miraments i sense control de ningú.


I una merda, és democràcia. Això jo ho he viscut, fa anys, corrent davant dels grisos, dormint a la garjola només per ocupar els Aiguamolls de l'Empordà, m'han perseguit i tret d'un ateneu de poble per fer xerrades antinuclears, i estava (estic?) a la llista dels elements subversius, d'aquells gloriosos temps de l'intent d'una transició mai acabada de fer.


I encara ens fan sentir culpables de poder seguir vivint mig escanyats, i d'una manera totalment amoral, ens refreguen els qui no poden treballar com si fos culpa nostra, mentre veiem, que a casa ho veig, com, amb les grans retallades, el petit consum se'n va en orris i cada vegada més gent haurà de plegar veles i anar a l'atur o a demanar caritat.


De qui és la culpa? Nostra, no. Per això els fa por la rebel·lió i ens atropellen, tenen la por de qui sap que no té raó i defensa el joc brut a hòsties. Però, ep! No pas tots, els grans culpables, viuen més bé que mai. Amb raó deien que Àfrica comença als Pirineus. Ens haurem d'afegir a la seva primavera. Tots. Tots, si volem viure dignament.

5 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

aquesta situació depassa el que es pot suportar..
hem de creure en què és possible aconseguir que les coses canvïn, si no ho creiem no ho aconseguirem.
I buscar COM canviar-ho.

pena ha dit...

Avui l'alumnat de la meva tutoría (2n de bat)m'han demanat un moment per tal d'organitzar a l'hora del pati un acte en solidaritat.
Tanmateix a tot arreu passi el mateix.
Una abraçada.

Henry The VIII ha dit...

SuperZel,

Jo crec que ho resumeixes en el post anterior: tot ho redueixen a la "recuperació de la confiança en els mercats".

Bé, és la moda d'ara. Governants adreçant-se a la càmera dient que només és el començament. Fent-nos sentir culpables com bé dius tu, i deixant-nos clar que això no quedarà així. Que han de venir encara més ajustos. Al De Guindos només li falta dir: "Veo dolor... Mucho dolor..." Com que és un concurs a veure qui retalla més o qui fica més taxes i taxetes el conseller d'Economia després d'aprovar els pressupostos ja ajustats diu que es faran més ajustos perquè en el moment que es van preparar els pressupostos no es va tenir en compte que bla, bla, bla...

Per què no expliquen la segona part? Si tot això falla, què? Arribat el punt en que es pugui enfonsar del tot el consum perquè la gent no tindrà més opció que quedar-se a casa mirant la paret per a no gastar, què?

Quant estalviaran retallant als instituts valencians? Quant és comparat amb les pèrdues que els hi ha generat la Fórmula 1?

Kisses.


Henry

Elfreelang ha dit...

Zel cada cop més enrere...jo els veia de color gris els polis ben gris!

Jordi Dorca ha dit...

Grisor total. Costa saber qui són ells. Els que manen de debò. Cal cercar-los rere les màscares.