indignació global, som-hi, a lluitar!

Per circumstàncies de la vida, he pogut escoltar la ràdio i ahir veure un xic de les greus animalades de la policia amb els estudiants.

Amables i encara innocents persones, diuen que això que tenim és democràcia.

Honestament, crec que no. Estem sotmesos a unes quantes dictadures, les dels famosos especuladors que ens aculen contra el no res i ens omplen de por i creuen que callarem, la dels polítics que innocentment votem perquè ens els creiem (alguns) i després pacten fins i tot amb el diable, i la nostra pròpia innocència que ens fa creure que sí, que això que vivim és una democràcia. Perdoneu, però això és "el timo de la estampita". Ara la polícia exerxeix més violència que mai, sense miraments i sense control de ningú.

I una merda, és democràcia. Això jo ho he viscut, fa anys, corrent davant dels grisos, dormint a la garjola només per ocupar els Aiguamolls de l'Empordà, m'han perseguit i tret d'un ateneu de poble per fer xerrades antinuclears, i estava (estic?) a la llista dels elements subversius, d'aquells gloriosos temps de l'intent d'una transició mai acabada de fer.

I encara ens fan sentir culpables de poder seguir vivint mig escanyats, i d'una manera totalment amoral, ens refreguen els qui no poden treballar com si fos culpa nostra, mentre veiem, que a casa ho veig, com, amb les grans retallades, el petit consum se'n va en orris i cada vegada més gent haurà de plegar veles i anar a l'atur o a demanar caritat.

De qui és la culpa? Nostra, no. Per això els fa por la rebel·lió i ens atropellen, tenen la por de qui sap que no té raó i defensa el joc brut a hòsties. Però, ep! No pas tots, els grans culpables, viuen més bé que mai. Amb raó deien que Àfrica comença als Pirineus. Ens haurem d'afegir a la seva primavera. Tots. Tots, si volem viure dignament.