Ja hi som, comença l'arribada de la tempesta.Per si de cas, tinc les graelles grosses, les de "famíliasenceraiamics" a punt.
Però serà sense família i sense amics.
Ja sabeu qui rostiré, oi?
De moment, sense senyal a la TDT, sense línia al mòbil i sense ganes d'aprofitar la fosca nit.
Miro la lluna. Enorme. Gloriosa. Platejada. Amb el pescador i tot, que m'ensenya la canya, gairebé toco l'ham.
Hi sou tots.
Mira que passar el dia de la dona treballadora... fins i tot en això les malediccions ens persegueixen.
3 comentaris:
mira una bona costellada tampoc està malament......i no et facis mala sang DONA que quan mani jo no us faltarà de res....amb el que m'agraden les dones....;)
Que no descanseu mai, sou màquines d'escriure elèctriques, mentre escrius a la pantalleta, ja et repiquen la línia següent.
Ai Joan, la mala sang ve sola, no ens la fem. Però sabent que tenim homes que ens vetllen com tu, ja tenim molta sort!!!
Bona nit a tots dos!!! Dona i home treballador, osti que no pareu!!!
Haha, el Gasull!!
Publica un comentari a l'entrada