08 d’abril 2012

en un clatell

En un clatell i en uns rínxols grisosos posats a l'estil d'abans, assegut darrera un vidre m'ha semblat veure el pare...

Suposo que d'alguna manera m'havies de dir que el dia del teu aniversari no et vaig felicitar...

No et vaig felicitar, papa, però sí que vaig pensar molt en tu, com sempre, com tantes i tantes vegades, quan em sembla que encara, després de dos anys i mig, et veig pel carrer.

És que passa, papa, que les pèrdues de tota mena es van acumulant, i ja no tinc més pots per classificar llàgrimes. Però saps que t'estimo, saps que et duc dins.

(aniversari, dia 6, 82 anys hauries fet)

3 comentaris:

fanal blau ha dit...

I tant que sap que el penses, i el sents i els duus amb tu!
Una abraçada, zel!

joan gasull ha dit...

Ànims i un forta abraçada, segur que recull la felicitació.

Violeta ha dit...

Ai, Zel, el meu pare també el veig molt sovint en clatells de rínxols grisosos. Però allò que més m'arriba sovint és la seva veu. Penso que no l'oblidaré mai. Ell també hagués fet 82 anys el mes de juny.

Abraçada forta, bonica.