de ben a prop, i de més lluny, m'enamoren les petites, humils flors efímeres, de bellesa delicada, intocable si no la vols fer malbé...
incontables com són els estams de les roselles de bona mena, comencen a assecar-se, per acabar ben aviat la seva minsa, curt esclat de roja vida
el vent fa voleiar els pètals, a la ràdio escolto la crònica dels lladres i els deixo dir...m'estimo més estirar-me a l'herba, apartar la cúgula que em tapa la flor i fer-me un bany d'espigues verdes...
3 comentaris:
Avui mira l'herba i deixa't acaronar per les flors. Demà ja seguirem lluitant. El guerrer també necessita descans!
Fes-me un lloc que m'estiro al teu costat!
Gràcies per aquesta pau efímera, d'efímeres i eternes roselles, Zel
Jeu tu, jo sóc massa feréstega, i no em puc ni permetre jaure sobre l'herba; la por de...
Publica un comentari a l'entrada