12 de maig 2012

efímer


de ben a prop, i de més lluny, m'enamoren les petites, humils flors efímeres, de bellesa delicada, intocable si no la vols fer malbé...

incontables com són els estams de les roselles de bona mena, comencen a assecar-se, per acabar ben aviat la seva minsa, curt esclat de roja vida

el vent fa voleiar els pètals, a la ràdio escolto la crònica dels lladres i els deixo dir...m'estimo més estirar-me a l'herba, apartar la cúgula que em tapa la flor i fer-me un bany d'espigues verdes...

3 comentaris:

El porquet ha dit...

Avui mira l'herba i deixa't acaronar per les flors. Demà ja seguirem lluitant. El guerrer també necessita descans!

Carme Rosanas ha dit...

Fes-me un lloc que m'estiro al teu costat!

Gràcies per aquesta pau efímera, d'efímeres i eternes roselles, Zel

Dafne ha dit...

Jeu tu, jo sóc massa feréstega, i no em puc ni permetre jaure sobre l'herba; la por de...