sargir
En un món tan estripat, no em sé estar de triar SARGIR.
Sargiria, si en sabés prou, aquesta colla de forats anímics que ens han estripat el cor.
Sargiria, si tingués prou fil, ferides fondes que aclaparen vides i pobles.
Sargir amb el color adient i amb el punt just, sargir amb la mesura ferma que no permetés nova estripada, sargir per donar vida a tants esbudellats éssers que amb penúries i llàgrimes no poden arrossegar el poc que els queda d'una dignitat esmicolada.
Recollir amb amor bocinets per sargir-los i reomplir el no res de la humanitat perduda.
Quan tot és tan ple de forats de tota mena, m'omple l'ànsia de sargir.
21 comentaris:
ohh...zel, quina paraula mes bonica
i que maca l'has fet!
vina..que t'abraço!
Un verb que indica dedicació, constància, amor, voluntat. Bonica elecció :-)
Una bonica paraula que fa molta falta, tal com estan les coses.
Aquesta la deia la meva mare, i jo pensava que se l'havia tret de la màniga! Ja veig que no. Doncs una paraula molt útil, sí senyora.
Sargim, doncs!!! m'agrada, m'agrada! i molt! i fa molta falta, fer el que dius. Però amb bon humor, eh?
L'ideal seria que no calgués sargir mai.... però sabem que és complicat.
No coneixia aquesta paraula i és ben xula! Quin fart de descobrir mots nous m'estic fent avui!!!
La meva mare tenia (bé, segur que el té encara) un estri en forma d'ou de fusta com aquest que li anava molt bé per sargir mitjons!! :-))
La paraula és ben maca i ben nostra!!
Que maca...
Has triat una paraula molt bonica i l'expliques amb molts bellíssims, zel!
Sargim, sargim que fa molta falta...
I quina pena que hagim de sargir tant en aquest món fet de pedaços. Però intentarem fer-ho amb els fils i les agulles adients.
Aquesta paraula és preciosa. I a més em transporta, especialment, a la meva àvia paterna, ja morta fa anys, que la feia servir sovint, doncs era una mestra dels sargits, tal i com li pertocava ser, fidel a la seva època de postguerra.
Sargir ponts de diàleg per la Pau.
M'agrada.
Una paraula ben triada, s'utilitza poc i la recuperes.
Sargir és una paraula preciosa, com el teu escrit.
a veure si podem sargir aquest forat negre que tenim....encara que no quedi massa bé però tapem-lo
Encara sargeixo mitjons, jo :) Aquestes coses, quan es fan, t'ensenyen a veure el món d'una altra manera, més a la menuda, a escala humana. Una paraula perfecta :)
sargirem sargirem .. les retallades les retallades, sargirem sargirem i les retallades cosirem!
curiosament sargir a l'inrevés és RIG-RAS!:)
Sargir ... sargir per allargar la vida, ara que tot canvia molt de pressa.
Sargir per apedaçar faltes, ara que ningú reconeix que s'equivoca.
Sargir els cors que es trenquen sovint i ningú els consola.
Sargir fins que aquest ou de fusta ... em trenqui els dits.
Saps una cosa Zel? Aquesta nit la lluna plena sargeix núvols per abrigar-se :)
com esperança
com somnis
som somriures
una paraula absolutament necessària..
petonet dolç
Impressionant sargir ferides, cosir estrips...vaig a per agulla i didal per posar-me a la feina...molt bona la tria Zel!
A casa, la meva iaia deia "surgir", i quan la vaig sentir amb "a", pensava que els de "Barcelona" parlaven rar; érem els de poble que teníem unes variants dialectes espeterrants!!!
Jo vaig sargida des del coll a l'úter, i puc dir que no hi ha cap repunt que s'hagi descosit; sargir ferides; sempre que es pugui, malgrat el mal que hagin pogut ocasionar!!!
Novament, records del passat!!!
n'aprendrem, poquet a poquet, n'anirem aprenent a sargir aquest món. I de fet ja ho fas, i molt bé!
la vaig conéixer de gran i recordo que un dia li vaig dir a la meva iaia castellana. Pobrissona, li és impossible de dir. Com Jordi Pujol. No sé xq, s'entrebanca... i a mi em fa molta gràcia, li dic que li deu tenir una mica de mania!! i ella es preocupa!
Publica un comentari a l'entrada