24 de maig 2012

tonta del cul (altrament dit somiatruites)

Ells, els execrables governants, ens estan fotent el sou a can pistraus mes rere mes.
Però una és burra, tonta del cul, que diuen els nens.
Aquest mes, a la classe, hem fet més coses que mai.





Hem plantat alls i mongetes. Tenim una maduixera, una bleda, cactus, un rave de mar i un asfòdel ple de llavors.
Hem vist créixer una ceba grillada i li hem buscat les cebetes dins.
Hem observat un cuc de terra i hem anat a fer una petita xerrada de les nostres descobertes als nens i nenes de cicle superior.
Hem fet el dia de la tortuga.
Hem criat cucs de seda.
Hem fet diada d'ocells.
Gràcies al projecte balenes, els nens i nenes de segon, coneixen i localitzen els oceans i continents del món a més de molts conceptes que gent molt més gran no saben. Saben fins i tot que hi ha tres espècies de balenes franques, jollons! Saben que el paràsit que tenen a les durícies és un crustaci i l'han vist, tot ell de color blanc. Coneixen la balena geperuda, els rorquals, el narval i la beluga. I no dic més per no cansar. Saben que són odontocets i misticets. Ho expliquen i ho argumenten. Coneixen Green Peace!
Estem acabant de preparar una obra de teatre.
No pot ser que jo els expliqui d'una banda com és que faig vaga, i d'altre banda em deixi la pell per portar el món a l'aula, i anar a veure el que no podem dur-hi.
M'he de convéncer que no puc lluitar contra el món. No em vull cremar.
Estic molt xiulada.
Jo, que volia fer vaga de braços caiguts.
M'ho he de fer mirar.

8 comentaris:

desencanto ha dit...

Els meus respectes, el que feu a l'aula amb la canalla es màgic. Ells i elles, miserables.

gatot ha dit...

no sé si et servirà (o a mi) però jo penso que hem de fer la nostra vida, i la nostra feina, com si el món exterior no existís. I, després, posar l'energia que puguem -només la que puguem- en explicar als que no són a la nostra vida o a la nostra feina que el que ens diuen els de fora és mentida.

Sé que fa lleig. Sempre ha fet lleig explicar que els Reis eren els pares. Però mantenir segons quines mentides... i a segons quines edats, ratlla la covardia.

Però que no prenguéssim mal: l'entorn proper vol la nostra vida. L'entorn mediàtic... pels que s'hi dediquen.

Un petonàs.

Carme Rosanas ha dit...

Zel, és que si no fessis les coses com els fas, no series tu... i això deu ser el que ens manté una mica de ganes i d'il·lusió. Fer les coses tan bé com poguem, malgrat tot.

Una abraçada i un agraïment infinit per a tu i per a tots els que treballeu amb ganes i professionalitat amb els nostres nens.

novesflors ha dit...

Jo crec que el dia o dies que decideixes fer vaga per protestar, que ja està bé, doncs en fas i els ho expliques, als nens, que això també és educar-los. I la resta de dies, els governants no saben el que tu fas dins l'aula, és una cosa entre tu i els nens, i això també és educar-los.

Garbí24 ha dit...

tothom és com el deu qui l'ha parit i contenta n'has d'estar

Montse ha dit...

La teva contradicció és el que et fa tan entranyable.

No canviïs mai, Zel!

per cert... aviat tindràs una veïneta nova ;) (bé, per l'octubre"!)llàstima que no estiguis a l'escola del poble, tchts,tchts...

PS ha dit...

No tes tonta del cul. Ets humana, contradictòria i reflexiva, encara que a vegades sembli que ho deixes anar tot perquè n´estàs farta.
No estàs anestesiada, vius les coses intensament crec. I això és bo, perquè vol dir que et sents viva.

I una cosa molt important, no tens por de dir el que penses, almenys no ho sembla.

Mateo Bellido ha dit...

Saludos...
Por suerte hay much@s tont@s del culo que hasta el día de huelga ceden su salario a la administración para que vayan pagando los intereses al banco...Y para colmo preparan en casa las tareas del dia siguiente.....Sí no tenemos remedio.
Un abrazo