14 de juliol 2012

l'altre escac i mat



Això serà la guerra, amb la diferència que ens trobaran a molts disposats a anar ocupant posicions d'avantguarda, quan caiguin els primers. Qui sembra vents recull tempestes, ells estan sembrant tempestes, recolliran pedregades, de les més sagnants que mai s'han vist.


El negoci més segur, com deia un al twiter, és anar preparant guillotines, així que, allons enfants! Que rodin caps! Ens han mostrat que són dolents, allò que se'n diu dolents de veritat, acarnissant-se amb els més febles, en la nova croada contra els que no som res per ells. Mai havíem sigut tant i tant a prop gent de signes tan diversos. Així que esmolem les eines, que poc més ens queda.

9 comentaris:

sa lluna ha dit...

D'això en diuen protegir el ciutadà. Molt trist tot plegat.
Ja n´estem tips!!

Bon dia, nina!

Jesús M. Tibau ha dit...

a molts ja no ens enganyaven, però ara s'estan treien la màscara sense pudor

Toy folloso ha dit...

No els hem de tornar els diners (que algú ha malgastat) a els especuladors, doncs?.

Elfreelang ha dit...

M'imagino que fan allò que els manen ...em neguiteja tant o més els qui els donen les ordres d'actuar així....

Garbí24 ha dit...

què és el que fa falta perquè comencin a rodar caps....no ho entenc

Oliva ha dit...

LA CASA QUE VULL
........
........
........
QUE GUATI CIUTAT
DES DE LA FINESTR
I ES SENTIN ELS CLAMS
DE GUERRA O DE FESTA
PER SER-HI PREST
SI ARRIBA LA GESTA.
JOAN SALVAT PAPASEIT.
JUGANT.

rits ha dit...

zel, ho veig com tu i estic molt preocupada.

xò surto al carrer i només som 4 gats. no sé jo si encara ens han de cullar més, xò no sé com ens cullaran més, estem molt i molt malament.

zel ha dit...

És que deu ser que a molts no els importa? Potser no els afecta? Amb quasi 6 milions d'aturats, podem seguint fent veure que som feliços? No ho entenc, la veritat, no entenc res de res...

iruna ha dit...

zel,

ahir vaig estar a punt d'escriure't un comentari demanant-te que no se mos contagiés la mateixa mala llet que gasten alguns, que no prenguéssem les seues mateixes armes, que cal com sigue buscar altres maneres, que si ho fem serà com haver sucumbit a la guerra i a les lluites que ja els interessen i de els que se n'aprofiten, i el pitjor encara, que tindrem dins nostre esta mala llet corrosiva que a part de no aportar res de bo (me sembla) a sobre mos destrossa.

penso que si no hi ha més persones que no surten al carrer és en bona part per desconfiança de tot, de l'entorn i també de si mateixes i de les possibilitats d'aconseguir res. clar que també hi ha vagàncies, passotisme... però cadascú des de les seues pròpies experiències ja ha viscut tantes vegades la impotència, les frustracions, l'evidència de lliutar contra parets massa dures que acaben caient-te a sobre, que em sembla natural que al final acabéssem perdent les esperances. no tots, perquè també hi ha qui encara en teniu...

sortir al carrer a protestar, un dia, dos, cada dia, sí que és una reivindicació (potser necessària, no n'estic segura), però la feina que a la pràctica necessitem també penso que és la de cada dia, la de la voluntat de realment canviar les coses mentre ho fem, no només en paraules, una feinada potser menos "visible" que una manifestació, però més difícil i amb més possibilitats d'arribar a algun lloc.

"qui sembra vents, cull tempestes, i qui tempestes, collirà pedregades"? no em motiva, zel, i em fa temor. canalitzar el malestar en accions que acaben topant amb l'agressió i la crueltat de les forces de seguretat, o amb la que natros mateixos podem despertar dintre nostre, com a reacció natural ens sentir-mos agredits, ja t'ho dic, m'espanta, per molt pacífica que sigue la intenció inicial.

a cada gest pacífic de manifestació, ells inventen una corresponent agressió. fins i tot si t'assentes i et quedes quiet, sense atacar, ells t'acaben fotent.

cal buscar altres maneres, per a anar tornant a refer la vida diferent, o això és el que penso.

t'ho dic per si et pot servir per a comprendre perquè algunes persones, a vegades, no surten al carrer. clar que és una mostra de valentia veure gent de qualsevol edat enfrontant-se de cara amb la policia, rebent cops, immobilitzats a terra mentre els tapen los ulls (quina imatge tan horrible)...

però penso que més mos valdria buscar com sigue la manera de trobar altres vies en resposta a les tempestes i a les pedregades.

una abraçada, zel.