-No em facis córrer i dona'm la mà, sisplau!-No, ja sé anar sol.
-Però, però si encara no saps on és la classe!
-Totes són iguals, ja veuràs com la trobo.
-Però espera'm, no em vols fer una abraçada i un petó?
-No tinc temps, mama, tinc pressa, arribem tard, veus? No hi ha cap nen!
-No home, que som dels primers!
-Doncs així reculem i deixem llibres pel camí com el papa!
-.............. mmmhhh, és que els teus són per aprendre i ...
-I els del papa no?
-Sí, però és un joc que fan gent com el papa, fan passejar llibres...
-Doncs jo també ho vull fer, que pesen molt, que caminin sols!
-D'això, no és pas això ben bé el que a l'escola es fa amb els llibres, va tirem i anem a classe, fill.
-Més val que sí, mama, deixa'm anar-hi que els grans sou "rarus"
3 comentaris:
ben mirat una mica rarus si que som...i si no ho som ho dissimulem ben bé
Què booooo, ho té molt clar que som molt rarus, jo no li discutiria pas!!
Una aferrada.
És molt llest aquest xicotet!! Això de fer passejar els llibres m'ha fet molt gràcia. Molt divertit!
Publica un comentari a l'entrada