01 de setembre 2012

aclariment, no s'hi val presumir d'allò que no és propi...

Un no es pot apropiar de segons quins mèrits! Jo normalment treballo força les mandales amb els nens a la classe. En tinc guardades de tot tipus, de totes les èpoques de l'any, moltes són figuratives, d'altres estan entre un tema explícit i una abstracció i algunes són totalment conceptuals. N'hi ha de geomètriques, d'animalets, del temps de l'any, de Nadal, de Carnestoltes...


Les he anat col·leccionant de fa molt temps, en tinc quatre llibres i moltes de descarregades d'internet. Aleshores, quan jo us he posat l'arbre de l'entrada anterior, el procés va ser semblant a aquest que he fet aquí, sobre una imatge feta, treballar amb el paint. Eh, voilà, sense art propi, queden maques!


Torno a recomanar que, si esteu treballant amb nens o amb persones ansioses, introvertides, hiperactives...les feu servir. Són terapèutiques.


I no us perdeu l'art dels monjos budistes, les fan amb pols de colors, fent tremolar un estri per dibuixar, i després, el dibuix es desfà i la pols barrejada va a l'aigua! Tota una simbologia de la inutilitat de les cabòries humanes...












2 comentaris:

Anònim ha dit...

tothom està molt enganxat amb això de les mandales, per mi que els hi posen droga...

Assumpta ha dit...

La culpable de tot és la SARGANTANA, que en plena onada de calor va dir que pintar mandales anava bé per no pensar en el patiment xafogós :-DDD

Bé, tu t'apropies de la base (com hem fet tots hehehe) però els colors, retocs, etc. que porten al preciós resultat final és teu! ;-))

El vídeo me l'han passat aquests dies i... ostres, sap greu que ho destrueixin, però és ben bé això... tot passa en aquesta vida :-))