s'ha pixat a l'estelada!

La crua realitat, escenificada en un fet insignificant, aparentment. El gos s'ha pixat a l'estelada. Qui el va matricular, a veure si ens ha sortit un gos estrany. I ara què faig, eh? Tinc l'estelada pixada. Ja sé que l'he de rentar, si la vull portar a l'esquena.

Aquest no és el problema, el problema real és que, de vegades, massa sovint, em passen o somio coses premonitòries. Començo punt i a part en el tema. Tot l'estiu he somiat que em trobava en situacions de "rebuig" exagerades, i, efectivament, en començar els dies de preparació real del nou curs, he hagut d'anar darrera la gent per informar-me dels casos especials que no conec. Entenc que tothom té la seva feina, però... premonicions o no, no m'he sentit ubicada. Acabo punt i a part.

De fet, però, ja fa molt temps que se'ns pixen a sobre.En tots els sentits i àmbits. No hi ha prioritats que vagin a millorar de veritat les condicions de feina, salut, ensenyament, vida del nostre país. Hi ha molta foto i molt "xupacàmera" que treu pit davant coses que ni ens van ni ens vénen. Moltes mans que agafen mans que mai haurien d'agafar, mans de botxí.

Traieu-li la cara al meu gos, (pobret)i poseu-hi la de qualsevol dirigent, i ja teniu la imatge perfecta. Se'ns pixen a la boca.

Per cert, si algú sap l'itinerari de la mani que té la capçalera independentista, sisplau, que me la digui. No em voldria trobar segons quin personatge a prop, d'aquells que es posen l'estelada només quan els convé, però que segueixen essent els burgesos que vendrien l'ànima al diable per un bocí de poder.

(pobret, no es mereix això, però així veieu que guapo està)